Jan Fabre

Je suis sang és un poema basat en un element essencial del cos humà: la sang. El seu punt de partida és la convicció que ben poca cosa ha canviat des de la fosca edat mitjana. No hi ha hagut una evolució fonamental i l’home, pel que fa a les seves necessitats i impulsos, continua sent agressiu fins al punt que no és gaire diferent dels animals. En canvi, per la seva sistemàtica avidesa de sang, es diferencia clarament dels animals. A Je suis sang, Jan Fabre fa de la sang l’element central i màgic, allò que transforma, que marca el començament: la menstruació, la circumcisió, làtex, ganivets, instruments mèdics... Fabre sap que la sang és encara un tabú. Un tabú que ell trenca en aquest espectacle que aixeca controvèrsia, qualificat per la crítica europea d’orgia vestida de conte de fades, d’espectacle la imatge del qual quedarà per sempre més en la retina de l’espectador, impressionat per la força visual d’una obra dura, intensa i, sobretot, molt bella, una obra en la qual la dansa, les cançons i els cossos despullats creen una autèntica bacanal del subconscient.