El cantautor omple el seu últim treball de ritmes procedents del folklore sud-americà que van de la bachata al ball de patacada (candombe) o el son per acompanyar unes cançons amarades de romanticisme i compromís.
La llamada que dóna títol al nou treball de Serrano fa referència als ritmes de percussió amb els quals se celebra el Carnaval uruguaià, però també és una crida de l'artista a mirar endavant, a seguir lluitant i celebrar la vida. Serrano es va criar al barri de Vallecas, a Madrid, i potser per això ha incorporat a la seva música unes preocupacions socials que el col·loquen en la línia de músics com Joan Manuel Serrat o Silvio Rodríguez. El compromís torna a estar present en aquest nou treball, on no falten al·lusions als desnonaments, als equilibris de fi de mes o a les festes familiars sense regals, temes molt presents en l'himne que dóna títol al disc. Entre els tretze temes de La llamada trobarem sons tradicionals sud-americans però també pop i una certa èpica del rock més combatiu. I no falta un romanticisme que és tant part de l'ADN de Serrano com la reivindicació i que, aquí, es deixa veure en temes com Mi problema o Quisiera. Aparegut l'any passat, La llamada es va convertir ràpidament en un gran èxit de vendes, tot un premi a la coherència i l'honestedat que són marca de fàbrica d'aquest cantautor madrileny.
Veu i guitarra: Ismael Serrano ; Teclats: Jacob Sureda ; Percussió: Juan Carlos Melián El Pana ; Bateria: Valentín Iturat ; Baix: Josemi Garzón ; Producció executiva: The Project;
