Una nova lectura de la darrera obra escrita pel dramaturg grec, que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques. El muntatge converteix les dones en un contrapès a la cultura bèl·lica pròpia del món masculí.
Explica la mitologia que Filoctetes, un dels herois grecs que participaven en l’expedició que havia de destruir Troia, va ser mossegat per una serp. I la seva ferida infectada feia tanta pudor i els seus crits de dolor incomodaven fins a tal punt els seus companys d’expedició que el van deixar abandonat a l’illa deserta de Lemnos. Anys després d’aquesta traïció, els seus companys de viatge, entre els quals Ulisses, incapaços de vèncer la resistència troiana, decideixen anar a buscar Filoctetes i aconseguir el seu arc, una arma màgica i definitiva que li havia donat Hèracles, fill de Zeus. Intuint la resistència de Filoctetes als desitjos dels companys que el van trair, Ulisses es fa acompanyar de Neoptòlem, fill d’Aquil·les, que havia estat el millor amic del guerrer abandonat. El jove aspira a formar part de l’elit, per la qual cosa haurà d’arrabassar a Filoctetes la seva arma. Però en aquesta operació s’haurà d’enfrontar als seus propis escrúpols. Ha de comportar-se de manera èticament justa o bé ha de servir el seu país abans de res i mantenir una conducta poc honorable per aconseguir l’arma que derrotarà els troians? Es tracta de servir-se del dolor i el patiment aliè, convenientment manipulats per un Ulisses convertit en encarnació del poder. El director Antonio Simón signa una posada en escena que converteix el clàssic cor de les tragèdies gregues en un cor femení, contrapès a la testosterona que omple una història de poder, de guerres i de traïcions. Una proposta que extreu del text original tot de referències al món contemporani en presentar-nos uns personatges corruptes, depravats i mediocres que s’imposen, potser com passa avui, a uns personatges èticament positius que moren en la batalla o són exclosos de la col·lectivitat.
Una producció de Bitò i del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2018.
Repartiment: Pedro Casablanc, Pepe Viyuela, Félix Gómez, Samuel Viyuela, i la col·laboració especial de Miguel Rellán Cor: Arantxa Aranguren, Sandra Arpa, Marina Esteve, María Herrero, Sara Illán, Nahia Láiz, Mónica Portillo
Versió: Jordi Casanovas Dramatúrgia: Jordi Casanovas, Antonio Simón Direcció: Antonio Simón Escenografia: Paco Azorín Vestuari: Sandra Espinosa Coreografia: Moreno Bernardi Música: Lucas Ariel Vallejos
Il·luminació:Pau Fullana Videoprojeccions: Pedro Chamizo Caracterització: Lolita Gómez Ajudant de direcció: Gerard Iravedra Ajudant d’escenografia: Juan Sebastián Domínguez Ajudant de vestuari: Alazne Torres Realització de l’escenografia: Taller del Teatre-Auditori de Sant Cugat Tècnic de la il·luminació: José Manuel Cerdeiriña Maquinària escènica: Benito Sánchez Tècnic de so: Fernando Díaz Tècnic audiovisual: Israel Menéndez Tècnica de caracterització i vestuari: Gema Solanilla
Ajudant de producció/Gerent en gira: Beatrice Binotti Adjunta a la direcció de producció: Clàudia Flores Producció executiva: Nadia Corral Direcció de producció: Josep Domènech Agraïments: Teatro de la Abadía, El Pavón Teatro Kamikaze
