Especialment suggeridor, arriscat i fascinador... Així és aquest muntatge, un espectacle visual que ens col·loca en la frontera entre el somni i la realitat.
Quina és la distància entre la realitat i el somni? Aquest és el punt de partida de la nova creació de Manolo Alcántara, que té com a protagonista un únic personatge. Té uns somnis ambiciosos que són, de fet, l'expressió dels seus aires de grandesa. Però aquests somnis grandiloqüents són lluny de la vida quotidiana de qui els imagina, i la distància que hi ha entre el desig i la realitat acaba per abocar al desànim el nostre personatge. Escolteu la música i els sons: de vegades, seran tan repetitius i monòtons com la mateixa existència i de vegades, seran vius i alegres, autèntica banda sonora d'un món oníric. Ficció o realitat? Potser us sentireu confusos, perquè tot passa en un temps i un espai indeterminats, en un espai escènic en el qual els objectes tenen proporcions impossibles i tot sembla més gran o més petit del que hauria de ser. Tot plegat és un espectacle visual, sense text, on es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia a partir d'una història amb un punt de malenconia. Com si Bartleby, l'escrivent, es trobés de sobte immers en el món fabulós d'Alícia al país de les meravelles...
Signa el muntatge un artista que es considera autodidacte i que va treballar sol fins que, l'any 2000, va participar en la fundació de la Cia. Circo Imperfecto. El 2006 va crear companyia pròpia, Solo Manolo, i va portar a escena l'espectacle Locomotivo. El 2010 va signar l'espectacle Plecs amb Xavi Erra i, finalment, l'any 2014 va crear la Companyia Manolo Alcántara, que va arrencar a caminar amb el muntatge Rudo, vist al Grec d'aquell any, on utilitzava com a escenografia un seguit de grans caixes amb les quals construïa una escenografia canviant.
Una producció de la companyia Manolo Alcántara.
Coproduït pel Grec 2019 Festival de Barcelona.
Amb el suport en la producció de La Destil·leria.
Amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura.
Amb la col·laboració del Teatre Principal d’Olot, Teatres en Xarxa, Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, Teatre Clavé de Tordera, Teatre Bartrina de Reus, Social Antzokia de Basauri i Teatro-Circo de Múrcia.
Agraïments: Guga, Raquel Garcia, Amèlia Bautista, Marie Pierre Durand, Toti Toronell, i a totes aquelles persones i organismes que ens han ajudat i col·laborat a donar vida a Déjà-vu.
Espectacle especialment recomanat per a espectadors i espectadores a partir de 7 anys.
Idea, creació i direcció: Manolo Alcántara Interpretació: Manolo Alcántara, Laia Rius, Andreu Sans Interpretació de suport: Joan Trilla Composició musical, direcció musical, arranjaments i interpretació musical en directe: Laia Rius Producció musical: Pep Pascual, Laia Rius Interpretació musical enregistrada: Josep Traver (guitarres, llaüt, banjo), Ivan Tomasevic (contrabaix, baix elèctric), Pep Pascual (percussions), Maria Bou, (violoncel), Laia Rius (violins, violí octavat), Xavi Túrnez (veus) Disseny de l'escenografia: Manolo Alcántara Attrezzo i acabats pictòrics: Xavi Erra Construcció de l'escenografia: Eduardo Fernández, Cia. Manolo Alcántara Disseny del vestuari: Rosa Solé Disseny de la il·luminació i del so i cap tècnic: Ivan Tomasevic Disseny i construcció del titella: Toni Zafra Enginyeria de so: Pep Pascual Gestió i producció: Clàudia Sàez
