Us parlem d’Erik Alejandro Iglesias o, si ho preferiu, de Cimafunk, nom artístic d’un músic que ret homenatge amb la seva denominació als anomenats cimarrones, els esclaus que fugien, i al funk que practica i que forma part d’un so especialíssim en què conflueixen la rumba, el son o el txa-txa-txa, tot ben passat pel sedàs d’aquesta “màquina del funk cubà”, com ja se’l comença a conèixer. Cimafunk, el "déu de banús", com li diu Fito Páez, ha estat una de les sensacions musicals dels últims anys. Tot va començar entre grans èxits (com el tema Me voy, del 2018) a Cuba, però ja fa un parell d’anys que la fama que ha anat adquirint l’ha portat a espais tan emblemàtics com el Blue Note de Nueva York. I és que Cimafunk s’ha menjat el món, o com a mínim li ha fet la primera queixalada, amb Terapia, un primer disc aparegut el 2017 al qual aquest 2020 ha seguit un EP, Cun Cun Prá, amb temes com La Papa, que interpreta en el disc amb la diva del pop Diana Fuentes.
Aquest any 2021 treu un nou treball, un segon llarga durada que, diu, té un so prou diferent del que caracteritzava Terapia, un primer llarg que, malgrat l’èxit que va tenir, es va enregistrar amb pocs recursos. Aquest nou disc, en canvi, ha comptat amb mitjans i amb la producció de Jack Splash, guanyador de premis Grammy que ha treballat amb grans de la música com Alicia Keys, John Legend o Katy Perry, entre altres.
Una producció de The Project.
Interpretació musical: Cimafunk (formació musical completa per determinar)
