L’escriptor francès Mathias Enard ha viscut a Barcelona una llarga temporada i ha escrit una pila de novel·les que encara no es coneixen prou a la ciutat, encara que alguna, com Carrer Robadors, estigui ambientada en bona part al Raval barceloní. La història arriba ara a l’escenari del Teatre Grec per obrir una edició del festival que mira cap a l’Àfrica, la del sud i la que viu a casa nostra. I és que el protagonista de la història que va imaginar Enard (un arabista, per cert, expert en el Magrib) és Lakhdar, un noi de Tànger. Expulsat de casa seva per un escàndol familiar, s’acosta a un grup integrista, veu irrompre als països veïns la Primavera Àrab i acaba marxant del país en un d’aquells vaixells que, a les nits, veia solcar l’estret en direcció a la Península. Arribarà a la capital catalana i coneixerà el Raval barceloní des del pis del carrer de Robadors al qual anirà a parar. I en una ciutat en crisi i agitada per les protestes del 15M, es trobarà immers en un món de marginalitat, vivint inferns només endolcits per algunes trobades afectuoses i per l’esperança de trobar una estudiant d’àrab barcelonina, la Judit, a qui va conèixer a Tànger i de la qual està enamorat. Un equip de joves actors i actrius, una part dels quals d’origen àrab, interpreten els personatges d’una història que aconsegueix copsar l’esperit d’una època, aporta llum sobre la situació i les motivacions dels migrants i llença tant un missatge de negre pessimisme com d’esperança lluminosa.
S’han encarregat de convertir la novel·la en material escènic els dramaturgs Marc Artigau i Sergi Pompemayer, a més del director del muntatge, Julio Manrique, un actor i productor teatral (forma part de La Brutal amb David Selvas i Cristina Genebat) que anava per advocat, però que va ser abduït pel món de l’escena a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Especialment popular per la seva carrera televisiva, ha treballat com a actor teatral al servei de directors que van d’Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, per esmentar-ne alguns, i ell mateix ha obtingut grans èxits dirigint els seus propis muntatges, entre els quals alguns de tan celebrats com American Buffalo (premi Butaca 2010 a la millor direcció) o El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 a la millor direcció). L’any 2017 dirigia al Teatre Lliure L’ànec salvatge, d’Ibsen, que li va valdre el Butaca 2017 a la millor direcció i el premi Max 2020 pel mateix concepte. El 2019 passat el va dirigir Pau Miró a Una història real, i l’any 2020 va tornar a Txèkhov i a la direcció posant en escena (encara que el muntatge es va veure afectat per la crisi de la covid-19) Les tres germanes.
S’adverteix als espectadors i espectadores que aquest espectacle utilitza llum estroboscòpica.
Una producció del Grec 2021 Festival de Barcelona i Bitò.
La funció del 28 de juny tindrà un servei d’audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.
Aquest espectacle forma part del projecte Festival en Teatres Antics del Mediterrani.
Autoria: Mathias Enard Adaptació teatral i dramatúrgia: Julio Manrique, Sergi Pompermayer, Marc Artigau Direcció: Julio Manrique Interpretació: Moha Amazian,Guillem Balart, Elisabet Casanovas, Anna Castells, Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali, Abdelatif Hwidar, Carles Martínez Gossa: Ona (ASS DISCAN) Disseny de l'escenografia: Alejandro Andújar Disseny del vestuari: Maria Armengol Disseny de la il·luminació: Jaume Ventura Espai sonor: Damien Bazin Concepció audiovisual: Francesc Isern "6q" Caracterització: Núria Llunell Ajudantia de direcció: Xavi Ricart Ajudantia d'escenografia: Maria Albadalejo Ajudantia de vestuari: Marta Pell Direcció tècnica: Ganecha Gil Regidoria: Irene Fernández "Nené" Tècnic de so: Roger Giménez Tècnic de llums: Enric Alarcón Tècnic de vídeo: Martín Elena Tècnic de maquinària: Andreu Mateu Construcció de l’escenografia: Estructures Pascualin Producció executiva: Macarena García Direcció de producció: Josep Domènech Cap de producció: Clàudia Flores Ajudantia de producció: Marta Colell Distribució i comunicació: Bitò, La Tremenda Fotografies: Bitò/Paola Borghesi, David Ruano
