La seva veu sensual triomfa en escenaris de tot el planeta interpretant els ritmes més diversos. Hi ha qui diu que Concha Buika no interpreta flamenc, jazz, blues o soul, sinó que és un gènere en si mateixa.
Va néixer a Mallorca, és filla d’exiliats guineans i va créixer en un barri gitano de Palma. Segur que el secret del seu domini inigualable dels gèneres musicals més diversos no depèn només dels llocs i els ambients en què ha viscut. Però possiblement aquestes circumstàncies tenen alguna cosa a veure amb la desimboltura amb què ret homenatge a Chavela Vargas o col·labora amb músics tan diversos com la fadista Mariza, el cantant de country mallorquí Tomeu Penya, amb el músic de jazz cubà Chucho Valdés o amb un mite vivent com Chick Corea. Pocs artistes s’atreveixen amb ritmes tan diversos com ella, però Buika ho fa amb una seguretat que l’ha convertida en una de les veus més cobejades del panorama de la música llatina actual. Ja fa anys que, a casa nostra, la seva veu trencada era un petit gran secret. Però va ser la seva aparició al film de Pedro Almodóvar La piel que habito, el 2011, la que va acabar de llançar l’artista fins a les oïdes del món sencer.
Veu: Buika; Piano: Iván "Melón" Lewis; Caixó flamenc: Ramón "Porrina" Suárez;
