L’actor i director Pere Arquillué posa en escena dues de les peces teatrals breus més populars de l’autor txec, amb les quals Havel va explorar els aspectes més absurds i grotescs del seu temps.
L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, l’ambigüitat moral i l'intent de ser coherent amb un mateix davant d’una societat repressora són temes presents en tota l’obra de Václav Havel. El reconegut escriptor (i polític), nascut el 1936 i desaparegut el 2011, sempre es va entestar a mostrar, negre sobre blanc, la “crisi de la Humanitat actual” com ell mateix deia, a partir dels aspectes més grotescs i absurds del nostre món, i ho va fer amb molt d'humor. Un exemple són aquestes dues peces escrites el 1975, unes obres breus que ell mateix confessava que havia escrit principalment amb la intenció d’entretenir els amics, però que han acabat esdevenint dues de les creacions més representades i representatives del l’autor. Vanek (alter ego de l'autor) és el protagonista d’Audiència & Vernissatge, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle. Audiència és l'absurd i perillós diàleg entre un escriptor represaliat pel règim (com ho va ser el mateix Havel), que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada en una fàbrica de cervesa on el seu nou cap, un mestre cerveser, li farà una estranya petició. Sortint de la fàbrica, Vanek és convidat a un Vernissatge ben especial a casa d’uns amics, una parella que viu en un món ple d'objectes materials, regles a seguir i veritats indiscutibles, al qual intentaran amb totes les seves forces que ell s'hi adapti.
Amb aquestes dues obres convertides en una de sola, Havel ens parla de nosaltres, de la societat que hem creat i de la nostra relació amb aquesta societat, i perquè no puguem dir que no ho veiem, ens posa un mirall al davant. És cosa nostra veure'ns-hi o no reflectits.
Una producció de La Villarroel.
Autoria: Václav Havel Traducció: Monika Zgustová Versió / Adaptació: Anna Maria Ricart Direcció: Pere Arquillué Interpretació: Joan Carreras, Rosa Gámiz, Josep Julien Escenografia: Max Glaenzel Vestuari: Míriam Compte Disseny de la il·luminació: Jaume Ventura Adjunt a la direcció i direcció de moviment: Ferran Carvajal
