La primera directora del Grec havia nascut a Barcelona l'any 1943 i havia estudiat Belles Arts abans d'entrar a treballar a l'Ajuntament de la seva ciutat en els anys previs a la democràcia, el 1977. Allà va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, en especial les revetlles de Sant Joan. Aviat va rebre l'encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, unes celebracions ciutadanes que, precisament aquells anys, es van reinventar per esdevenir tal com les coneixem avui. Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap del Servei de Festes i Tradicions, des d'on va emprendre una profunda remodelació de les festes. L'arribada dels diables i els castellers a la festa de la ciutat o la invenció brossiana del correfoc són només una part de l'herència que ens ha deixat aquell període durant el qual no només es va posar al dia la festa major de Barcelona, sinó que es va impulsar el Carnestoltes, entre altres celebracions populars.
En aquell període, Tatjer ja havia tingut contactes amb l'organització del Grec gràcies a la relació amb un company de l'Ajuntament que aleshores se'n feia càrrec, Biel Moll (anys 1980-1983), que de vegades li demanava ajuda o consell.
No és gens estrany, doncs, que atesos els èxits aconseguits amb la renovació de les festes de la Mercè, on Tatjer s'havia entestat a programar grans espectacles contemporanis, entre ells alguns de Carles Santos, i el suport que puntualment havia ofert a Moll, el 1985 se li oferís la possibilitat de dirigir el Grec, cosa que va fer en les dues edicions següents (1986 i 1987), després de l'etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.
Amb la seva direcció, el Grec va consolidar el caràcter de festival d'estiu, amb propostes que tenien com a epicentre el Teatre Grec, reservat als grans espectacles, però que s'estenien a la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més alternatives i innovadores, la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i el Poble Espanyol, dedicat als grans concerts.
Víctor Blanes, Irma Coronilla, Pep Monasterio i molts més integraven l'equip de Marta Tatjer en aquella època, part dels quals continuen o van continuar treballant en el festival i en l'àrea de Cultura després que Marta Tatjer decidís el 1987 deixar l'Ajuntament. Era el moment d'emprendre una nova aventura al capdavant de la seva pròpia empresa, l'Equip Tatjer, dedicat a l'organització i comunicació de grans esdeveniments, alguns tan destacats com l'arribada de la torxa olímpica a Empúries i Barcelona pels Jocs del 92, a més d'actes per a empreses privades, sempre amb un component cultural.
Des de la seva jubilació, Tatjer dedica els seus esforços a col·laborar amb Amics del Nepal, una ONG barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com ara l'alfabetització de dones a Kàtmandu, la gestió de beques per a nens o la consecució de millores en el camp de la sanitat.
La primera directora del Grec havia nascut a Barcelona l'any 1943 i havia estudiat Belles Arts abans d'entrar a treballar a l'Ajuntament de la seva ciutat en els anys previs a la democràcia, el 1977. Allà va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, en especial les revetlles de Sant Joan. Aviat va rebre l'encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, unes celebracions ciutadanes que, precisament aquells anys, es van reinventar per esdevenir tal com les coneixem avui. Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap del Servei de Festes i Tradicions, des d'on va emprendre una profunda remodelació de les festes. L'arribada dels diables i els castellers a la festa de la ciutat o la invenció brossiana del correfoc són només una part de l'herència que ens ha deixat aquell període durant el qual no només es va posar al dia la festa major de Barcelona, sinó que es va impulsar el Carnestoltes, entre altres celebracions populars.
En aquell període, Tatjer ja havia tingut contactes amb l'organització del Grec gràcies a la relació amb un company de l'Ajuntament que aleshores se'n feia càrrec, Biel Moll (anys 1980-1983), que de vegades li demanava ajuda o consell.
No és gens estrany, doncs, que atesos els èxits aconseguits amb la renovació de les festes de la Mercè, on Tatjer s'havia entestat a programar grans espectacles contemporanis, entre ells alguns de Carles Santos, i el suport que puntualment havia ofert a Moll, el 1985 se li oferís la possibilitat de dirigir el Grec, cosa que va fer en les dues edicions següents (1986 i 1987), després de l'etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.
Amb la seva direcció, el Grec va consolidar el caràcter de festival d'estiu, amb propostes que tenien com a epicentre el Teatre Grec, reservat als grans espectacles, però que s'estenien a la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més alternatives i innovadores, la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i el Poble Espanyol, dedicat als grans concerts.
Víctor Blanes, Irma Coronilla, Pep Monasterio i molts més integraven l'equip de Marta Tatjer en aquella època, part dels quals continuen o van continuar treballant en el festival i en l'àrea de Cultura després que Marta Tatjer decidís el 1987 deixar l'Ajuntament. Era el moment d'emprendre una nova aventura al capdavant de la seva pròpia empresa, l'Equip Tatjer, dedicat a l'organització i comunicació de grans esdeveniments, alguns tan destacats com l'arribada de la torxa olímpica a Empúries i Barcelona pels Jocs del 92, a més d'actes per a empreses privades, sempre amb un component cultural.
Des de la seva jubilació, Tatjer dedica els seus esforços a col·laborar amb Amics del Nepal, una ONG barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com ara l'alfabetització de dones a Kàtmandu, la gestió de beques per a nens o la consecució de millores en el camp de la sanitat.
