La superació de la noció moderna de paisatge natural, que va néixer amb John Constable, ha de comprendre una redefinició del món objectual, de les relacions dels estris amb els individus (si és que encara hi ha diferència!). En el camp de l’escriptura, això comporta una manera específica de descriure la forma, la materialitat i el volum de la cosa, en la tradició expressiva de la ècfrasi. Ho abordarem partint de dos casos de novel·la breu, que prenen com a punt de partença referents materials i desenvolupen de manera autoconscient una literatura de segon grau en relació amb el disseny i amb l’art.

Materials de lectura: Julià Guillamon, La Moràvia (Galaxia Gutenberg). Mario Bellatin, El Gran Vidrio (Anagrama)