Soroll Blanc #3. TRANSICIÓ X TRANSACCIÓ
TRANSICIÓ X TRANSACCIÓ
Dissabte 25 de febrer
11 a 13h
Planta baixa Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona
Activitat oberta
Un recorregut pels anys de la Transició política situat als barris del districte de Sant Andreu. Ens trobarem juntament amb els qui la van viure; a l’antiga fabrica de fils, concretarem successions d’esdeveniments que hi van tenir lloc.
Podríem arribar a tenir en conte una historiografia basada en paradigmes de canvi, intentant percebre sensacions i comportaments psíquics compartits. Sveltana Boym, en el seu llibre El Futur de la Nostalgia (2001), tot fent referència al moment del tràgic accident del submarí nuclear rus Kursk, va escriure: ‘tot un país sencer compartia íntimament la mateixa sensació de claustrofòbia enfront del desastre. Ara tots érem nostàlgics del potencial de la Perestroika, d’aquella obertura que es va donar l’Agost de 1991, i que mai vàrem arribar a explorar plenament”.
Amb la projecció de ‘Ninguno’, vídeo realitzat amb el suport del Premi Miquel Casablancas, i la visita al recinte fabril de la mà dels ex-treballadors de la COATS FABRA S.A.
Amb la col·laboració de:
MANEL AISA, SALVADOR ANGOSTO, MANUEL ALVAREZ, FELIPE ARANGUREN, MERCÈ CASTANYO, SILVANA CAPITANI, CRISTINA MORATALLA, XAVIER PALÓS, MONTSE PARDOS, LOURDES PINYOL, JAUME SEDA, FRANCESC SERRANO, CEII (Centre d'Estudis Ignasi Iglesies), AAVV’s BON PASTOR/ST. ANDREU (AAVV de Bon Pastor i Sant Andreu), AEP (L'Ateneu Enciclopèdic Popular), AMICS FiC (Els amics de la Fabra i Coats).
"SOROLL BLANC Transicions entre seqüències" és una proposta de Lola Lasurt per l’espai del programa Teler del projecte Cohabitar entre- a la planta baixa de la fabrica tèxtil de la Fabra i Coats al barri de Sant Andreu, ara convertida en Centre d’Art Contemporani. Un projecte entès dins les pràctiques conversacionals com a un procés d’aprenentatge compartit, que al voltant de quatre sessions que analitzen i aborden des de la creativitat l’espai intermedi, els moments de transició entesos com a processos oberts a la possibilitat de canvi, en un moment que es repensa el paper del centre d’art i la seva relació amb el seu entorn més immediat.
