Ballar el problema (conferència) - Diego Agulló

Ballar el problema

Què tenen en comú el ballar, la balística, els problemes i el diable? Quina és l’afinitat secreta entre aquests quatre conceptes? Hi ha un denominador comú entre tenir un problema, xocar amb el diable, acceptar una invitació a ballar i ser tocat per un projectil. Etimològicament tots comparteixen la mateixa arrel del grec antic ballein, que significa «llançar amb l’objectiu de donar un cop». Com pot, un ball, copejar? Quin és el moviment provocat per un cop amb la seva violència? Quan podem dir que el ball ha esdevingut un problema? Amb aquestes premisses, Diego ha creat una pràctica escènica basada en l’afinitat entre la dansa i el perill. L’afirmació subjacent a aquesta pràctica és que el ball ha de ser forçat i no un resultat d’un desig benèvol de moure’s. ​

Diego Agulló és un investigador independent i un artista diletant que treballa en la intersecció entre art i filosofia, principalment en el camp de la dansa contemporània i la performance. Diego investiga l’afinitat entre cos i esdeveniment, entre dansa i problemes, i se centra en la trobada inesperada entre el cos i les forces del caos i quan la irrupció impredictible d’un esdeveniment exigeix ser articulada a través d’una pràctica artística. Diego va estudiar filosofia, i des del 2005 viu a Berlín. El seu treball inclou diferents mitjans com la dansa, la performance, els llibres, el videoart, els laboratoris de recerca, l’organització d’esdeveniments participatius i els entrenaments diaris de txikung/taitxí.

Diego va crear el 2017 l’editorial independent Circadian, on ha publicat cinc llibres: Dangerous Dances (2015), en el qual analitza l’íntima afinitat entre la dansa, el problema, el diable i la balística; Betraying Ambition (2017), on desplega una crítica a les implicacions ideològiques de l’ambició en el món de l’art; Risking the Self (2019), una interacció entre filosofia, taitxí i psicodèlia; The Conversation Book (2021), preguntes per obrir el portal cap a vides paral·leles; i, al costat de Maryna Makarenko, Biting the Night (2022), experiments sobre l’insomni voluntari.