Perifèria de la nit

Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona presenta Perifèria de la nit, una mostra monogràfica de l’artista i cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul.

A través de films, vídeos, environments i fotografies una concepció expandida del cinema es desplega de la mà d’aquest artista, per qui la imatge en moviment és una extensió de la nostra ànima, una interfície que filtra els diferents processos, visibles i invisibles, que animen les nostres vides. Cada una de les tres plantes que ocupa l’exposició presenta un projecte immersiu en què animals i humans, fantasmes i boscos, vius i morts cohabiten en universos intersticials mig adormits. L’obscuritat de les seves obres és d’una gran potència subversiva, com si l’experiència de la nit pogués transformar-nos i reactivar el nostre diàleg amb allò que és viu. Al cor d’aquesta penombra alternativa arrela la idea de desenvolupar una ecologia relacional.

Apichatpong Weerasethakul, nascut el 1970 a Bangkok, va créixer a la ciutat de Khon Kaen, al nord-est de Tailàndia. Al marge de la indústria cinematogràfica comercial tailandesa i amb l’objectiu de promoure el cinema experimental i independent, el 1999 va fundar la productora Kick the Machine. Dos anys abans havia creat, juntament amb la seva amiga Gridthiya Gaweewong, el Festival de Cinema Experimental de Bangkok, que va presidir en tres edicions, fins al 2008. Actualment viu i treballa a Chiang Mai (Tailàndia).

El seus treballs han tingut una presència destacada en els circuits artístics i cinematogràfics internacionals, com son la Biennal de Venècia (2019), la Biennal de Sharjah (Emirats Àrabs Units, 2013), la dOCUMENTA 13 (Kassel, 2012), la Biennal de Liverpool (2006), la Biennal de Busan (2004) i la Biennal d’Istanbul (2001), a banda d’exposicions individuals i col·lectives en centres d’art com la Haus der Kunst (Munic), el Walker Art Center (Minneapolis), el New Museum (Nova York), l’Irish Museum of Modern Art (Dublín) i el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris.

El 2010, el seu film Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives va guanyar la Palma d’Or del 63è Festival de Cinema de Canes. Molt apreciats a Europa han estat també els llargmetratges Cemetery of Splendour (2015), Syndromes and a Century (2006), Tropical Malady (2004), The Adventures of Iron Pussy (2003), Blissfully Yours (2002) i Mysterious Object at Noon (2000). El seu llargmetratge més recent, Memoria (2021), va obtenir el Premi del Jurat al Festival de Canes de 2021, on també va presentar The Year of the Everlasting Storm, un conjunt de curtmetratges codirigits juntament amb altres cineastes i projectats en una sessió especial

Producció: Institut d'Art Contemporain Villeurbanne/Rhôbe-Alpes (IAC) Amb la col.laboració de Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona.