Programa Públic: Una exposició de debò

Conversa-xerrada entre Martí Anson i Santiago de Molina Rodríguez
​14 de maig, a les 18:30h

​​Aquesta activitat se celebra al mateix Centre d'Art i és necessària la inscripció prèvia. Cal escriure a Activitats-centredart@bcn.cat, posant 'Conversa Xerrada Martí Anson-Santiago de Molina' a l'assumpte.​

Com iniciarien una conversa un arquitecte i un artista sobre una cosa que no està determinada? És possible que els dos trobin punts en comú?

El motiu d'aquesta trobada és l'exposició titulada Una exposició de debò, que s'està fent a Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona. Una mostra on l'artista juga amb el terme construir com a procés, concepte que podríem vincular amb la manera de fer d'un arquitecte.

Una ocasió que uneix a dues persones per parlar d'art i arquitectura. Tan sols per parlar. 

Al començament només s’utilitzen paraules per una tertúlia que s'inicia amb abandonament. Un diàleg per construir una casa en comú. Amb el mateix material posaran la seva opinió damunt la taula, i sense saber quina direcció agafarà aquest joc. És clar que, en qualsevol instant, es pot abandonar. 

Ja ho deia Joaquim Anson quan es va plantejar fer casa seva amb l'arquitecte Jordi Capell: «La feina de l'arquitecte va ser el que em va fer veure la realitat de les coses i abaixar el llistó del projecte que tenia al cap, però no la dignitat de la casa». Som en aquesta situació.

Es proposa una construcció que es revela de manera intuïtiva i constant, i que adquireix forma i sentit a mesura que el temps avança. Com la vida mateixa.

Així com Picasso afirmava: «L'objectiu de l'art no és decorar els nostres apartaments, sinó que és una arma contra els nostres enemics». Joseph Beuys hi respon: «Molt bé, però, qui són els nostres enemics?». I, posteriorment, nosaltres podem dir: «On són els amics?.»

Tant l'arquitectura com l'art, quan juguen, se situen en el límit. I aquí no es planteja el joc com una diversió. Tal com deia Le Corbusier, ens trobem davant «un joc savi on només juga la gent seriosa». Partim de moltes paraules que es combinaran i es col·locaran d'una certa manera, i segurament, si es fa bé, la gent podrà arribar a pensar que ha estat una cosa extraordinària. Però vés a saber.

Una conversa per crear un univers d'iniciatives en una geografia feta de racons i amagatalls, imaginant d'una manera singular l'espai urbà o expositiu per poder trobar un escenari ple de noves experiències. En certa manera, s'està cercant una cultura paral·lela, que, en certs moments, pot ser contestatària. L'única cosa que es vol intentar és prendre els carrers com a espais de resistència en el marc de crear formes de vida social alternatives o, si més no, diferents.

Paraules que es comporten de la mateixa manera que els llistons de fusta que hi ha a l'espai expositiu, on art i arquitectura es barregen constantment no sols en la seva construcció o resultat, sinó també en el discurs dels tertulians.

En certa manera, seria impossible que la sentència de Tom Marioni fos completament encertada quan diu que l'acte de beure cervesa amb amics és la forma d'art més elevada. S'oblida que, per poder fer-ho, cal un espai que l'aixoplugui: l'arquitectura.

Santiago de Molina és arquitecte per l'ETSAM (1997) i doctor arquitecte per la UPM (2001) amb una tesi sobre el collage en l'arquitectura que va ser guardonada amb el premi extraordinari de doctorat de la UPM. Va col·laborar en el període del 2002 al2007 amb Rafael Moneo. És professor titular de Projectes a la universitat San Pablo CEU de Madrid i professor no permanent a la Universitat d'Alcalá de Henares. Ha estat professor i conferenciant convidat a l'ETSAM, ESAYT, ESNE, UAX, ETSAS, ETSAC, UIMP i ETSAB. També a la Pontifícia Universitat Catòlica ia la Universitat Diego Portals, ambdues a Xile, i a la University of Illinois at Urbana-Champaign. També a la Universitat de Mendoza a l'Argentina i a la Universitat de Lima al Perú. Ha dirigit el Workshop de l'XIX Biennal d'Arquitectura a Xile l'any 2014.
Com a arquitecte ha rebut diferents premis en concursos nacionals i internacionals i ha estat seleccionat per la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme de 2013. La seva obra i escrits han estat publicats en nombrosos mitjans especialitzats com "El croquis" o "Arquitectura viva". Ha publicat els llibres "Hambre d'e arquitectura", "Arquitectos al margen", "Múltiples estrategias de arquitectura" i "Collage y arquitectura", seleccionat en els premis FAD de Teoria i Crítica 2015.
És codirector de la revista "Constelaciones" i dirigeix ​​el bloc "Múltiples estrategias de arquitectura".