Pròleg: Slight Chance de Pilvi Takala

El programa El text: principis i sortides s’acosta a les relacions emocionals que s’estableixen entre aquell que escriu i aquell que llegeix. Llegim algunes pàgines d’una novel·la al llit poc abans d’anar a dormir, permetem que les paraules ens inundin. En canvi, l’exposició ofereix una distància més freda, no hi passegem des del somieig, però hi trobem també alguns reptes conceptuals i passionals que ens permeten escapar del ritme habitual.

El text: principis i sortides es compon de cinc exposicions, grups de treball, activitats complementàries i un projecte educatiu. Les cinc exposicions s’organitzen a manera de llibre, començant amb un pròleg —aquesta exposició— i acabant amb un epíleg.

El pròleg és una tipologia de text que delega en un altre la presentació i obertura del llibre. Una tercera persona capaç de presentar d’una manera indirecta però essencial les intencions de la narració principal. Una arrencada que ens marca situacions temporals: el llibre conté el llibre en si més una altra mirada just en començar. En finalitzar alguns llibres trobem la fórmula de l’epíleg, una mena de recapitulació que, després de la lectura completa de tot el relat, permet tancar-ne l’exercici de comprensió des d’una altra nova posició temporal, tornant a repassar per recordar i obrir possibilitats.

L’exposició Slight Chance de Pilvi Takala (Finlàndia, 1981), comissariada per Theodor Ringborg a Bonniers Konsthall d’Estocolm i ampliada i adaptada per a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona a tall de pròleg, suposa la primera incursió textual del programa a través d’una artista que treballa bàsicament amb imatges i temps. Una mostra individual amb obres que reflecteixen una manera directa i intuïtiva d’abordar el treball artístic. Una anàlisi d’arrel sociològica tractada des de la performance que l’artista, sempre a cavall de la ingenuïtat i la malícia, desenvolupa en l’espai públic per forçar situacions anòmales i alienes a les normes que regeixen el nostre ordre social, polític o econòmic. Situacions que exigeixen de tots els implicats un nou i inesperat exercici de renegociació —més o menys amable, més o menys incòmode— del que s’ha esdevingut.

Pilvi Takala es converteix en el seu propi personatge. En moltes de les seves obres és ella qui es passeja davant de la càmera, qui —des de certa actitud passiva— aconsegueix desencadenar desconcert o reacciones aïrades. El personatge esdevé el centre de l’acció pel simple fet d’aparèixer en un entorn quan no toca. L’entorn, i la concepció que en tenim, passa a ser qüestionat quan algú interactua de la manera “equivocada”: passejar amb una bossa transparent plena de diners per un centre comercial, vestir-se de Blancaneus davant de la porta de Disneyland per saludar la gent, representar jugadors professionals de pòquer en línia que apliquen els codis del joc en les situacions més irrellevants de la seva quotidianitat...

Takala provoca des d’una posició aparentment dèbil, obrint la possibilitat de preguntar qui actua, qui té dret a ser, com pot ser que una noia suposadament tímida pugui desencadenar reaccions de tot tipus. L’habilitat de l’artista rau en l’elecció del moment i el lloc, en el fet de tenir controlada la possibilitat d’un caos. En les probabilitats existents perquè el caos esmentat existeixi o s’esvaneixi i prou. Ella no fa res, simplement és. I observa. I és un personatge, un element literari, una petita narració que trenca el dia a dia.
 

David Armengol i Martí Manen, comissaris del cicle El text: principis i sortides.