SOROLL BLANC Transicions entre seqüències és una proposta de Lola Lasurt per a l’espai del programa Teler del projecte Cohabitar entre-, a la planta baixa de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats, ara convertida en Centre d’Art Contemporani, al barri de Sant Andreu. Un projecte entès dins les pràctiques conversacionals com un procés d’aprenentatge compartit, al voltant de quatre sessions que analitzen i aborden des de la creativitat l’espai intermedi, els moments de transició entesos com a processos oberts a la possibilitat de canvi, en un moment en què es repensa el paper del centre d’art i la seva relació amb el seu entorn més immediat.

L’Escola Can Fabra, alhora, dins el mateix recinte fabril, deixa enrere 7 anys en barracons per anar-se traslladant al nou edifici que l’acollirà. En les sessions participaran l’escola i altres comunitats d’aprenentatge, tant de dins com de fora del barri.

SOROLL BLANC#1 va tenir lloc el 18 de juny de 2016 i va girar entorn de l’objecte transicional,

un concepte introduït per Donald Woods Winnicott per referir-se a objectes que poden donar suport al nen o a la nena en una seqüència particular d’esdeveniments durant el seu creixement. Amb la idea de «transició», Winnicott es refereix a les fases de desenvolupament intermedi entre la realitat psíquica i l’externa. És en aquest «espai transicional» que trobem l’«objecte transicional», un objecte pont entre la mare i l’infant, la primera possessió del no-jo.

La trobada va acollir agents vinculats a comunitats de criança i espais educatius infantils de Sant Andreu: el grup Alba Lactància Materna, l’Escoleta Espai Les Nòmades, l’Escola Bressol La Filadora i l’Escola Can Fabra –les dues últimes, situades al mateix recinte de Fabra i Coats– i el grup Nadons en Harmonia –vinculat al proper Ateneu Popular L’Harmonia. A aquests col·lectius es va sumar l’Associació Winnicott Barcelona, dedicada a la figura i el treball del psicòleg Donald Woods Winnicott, qui encunyà el terme objecte transicional.

SOROLL BLANC#2, que va tenir lloc el 26 de novembre de 2016, va girar entorn del llegat analògic i la influència dels processos de digitalització a escala social, per pensar en les diferències entre els formats d’enregistrament i d’arxiu, sobre com intervenen en la nostra experiència i formes de relació.

Al seu vídeo Interfície, Harun Farocki comenta que «treballant amb pel·lícula, un ha de fer realment un tall a la imatge o a la banda de so. Això, a diferència de l’edició amb vídeo, on simplement es copia d’una cinta a l’altra i el tall, per tant, és imaginari, no és real. Quan treballo amb vídeo, no toco la cinta, sols premo botons».

En la trobada van participar Maite Ninou, videoartista; Luis Macías, cineasta i fundador de Crater-LAB; Núria Gómez Gabriel, artista creadora de la Sala Kino; Rober Martínez, fotògraf i músic amb el segell ZÓNULA; Laboratorio Reversible; Anita Serrano; i Vicente Ochoa, tècnic de laboratori químic; i també hi va ser present l’Associació Winnicott.

Amb SOROLL BLANC#2 s’activa la fàbrica com a Central de Digitalització:

Al centre d’art s’han instal·lat projectors per veure i alhora gravar les pel·lícules que vas fer o que has trobat o heretat, i un tocadiscs amb sortida USB per reproduir allò que fa temps que no escoltes.

La primera sessió de digitalització de pel·lícules super-8 va ser el mateix 26 de novembre a la tarda, just després de la trobada SB#2, i la propera serà el dissabte 28 de gener, de 17 a 20 hores.

Per digitalitzar els vinils, hi pots anar qualsevol tarda amb la teva memòria USB, dins l’horari del centre, i fer-ho tu mateix amb l’ajut dels informadors de sala.

Vine a digitalitzar pel·lícules super-8 el proper 28 de gener a la tarda! Si véns amb la teva pel·lícula, la digitalitzarem junts i te la podràs endur guardada en la teva memòria USB, o bé te l’enviarem per weTransfer des del mateix centre d’art. Estem pensant a construir un arxiu audiovisual digital, familiar i amateur públic, de pel·lícules de vuit mil·límetres digitalitzades al centre, i que quedi al barri. En el seu procés de creació, les pel·lícules deixaran de tenir un abast íntim i personal, que esdevindrà col·lectiu. Pensem que la creació d’un arxiu d’aquestes característiques pot contribuir a la comprensió de la nostra història des del punt de vista popular. L’ús de l’arxiu estaria emmarcat dins la recerca estètica i político-social sense finalitat comercial. Viurem junts el procés de digitalització de la teva pel·lícula, juntament amb el de les de tots els participants. En tot moment s’informarà els usuaris de la Central de Digitalització de l’evolució de l’arxiu perquè participin i segueixin el seu procés de creació i les possibles activitats que se’n puguin desencadenar.

​

SOROLL BLANC#3 es va dur a terme el passat dissabte 28 de gener, d’11 a 13 hores.

Un recorregut pels anys de la Transició política als barris del districte de Sant Andreu. Ens vam trobar amb els que la van viure, a l’antiga fàbrica de fils, per concretar successions d’esdeveniments que hi van tenir lloc.

Podríem arribar a tenir en compte una historiografia basada en paradigmes de canvi, intentant percebre sensacions i comportaments psíquics compartits. Svetlana Boym, en el seu llibre El futur de la nostàlgia (2001), tot fent referència al moment del tràgic accident del submarí nuclear rus Kursk, va escriure: «Tot un país sencer compartia íntimament la mateixa sensació de claustrofòbia enfront del desastre. Ara tots érem nostàlgics del potencial de la Perestroika, d’aquella obertura que es va donar l’agost del 1991 i que mai vàrem arribar a explorar plenament». 

Amb la projecció de Ninguno, vídeo realitzat amb el suport del Premi Miquel Casablancas, i una visita al recinte fabril de la mà dels extreballadors de la COATS FABRA, SA. Les Arpilleres de Congrés-Indians també van venir a cosir.

Amb la col·laboració de:

MANEL AISA, SALVADOR ANGOSTO, MANUEL ÁLVAREZ, FELIPE ARANGUREN, MERCÈ CASTANYO, SILVANA CAPITANI, CRISTINA MORATALLA, XAVIER PALÓS, MONTSE PARDOS, LOURDES PINYOL, JAUME SEDA, FRANCESC SERRANO.

CEII, AV BON PASTOR/SANT ANDREU, AEP, AMICS FiC

SOROLL BLANC#4, l’última sessió, es durà a terme el proper 29 d’abril a partir de les 10.30 hores. Girarà entorn del dol i inclourà una visita guiada al Cementiri de Sant Andreu de la mà del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

Hi ha pèrdues afectives que t’obliguen a reorganitzar-te; des del simple objecte que pots substituir comprant-ne un altre fins a persones valuoses i importants. Quan es produeixen, tot es mou. Aquest procés per pair els esdeveniments i adaptar-se a una nova realitat que s’està gestant és el que es coneix com a procés de dol.

En el joc capitalista i la indústria de la felicitat, el conjunt d’emocions, representacions mentals i conductes vinculades a la frustració o el dolor, sigui davant la pèrdua d’éssers vius, d’objectes inanimats, de situacions o d’estatus de la pròpia imatge i capacitats, fins i tot poden arribar a enriquir i transformar la identitat. La vida es pot entendre com un conjunt de processos de dol esglaonats, que podríem ampliar a l’esfera política i a la història de la civilització.