A L'ENTORN DE L'ARQUITECTURA DE JOSEP MARIA JUJOL

Cicle coordinat per Guillem Carabí

Josep M. Jujol (1879-1949) ha estat, en la nostra geografia, un dels arquitectes que amb més intensitat han actuat en un més curt període de temps. Poques però singulars, obres de nova planta i reforma gairebé integrals, i un nombrós conjunt de dissenys i intervencions, que abasten des del disseny d’objectes a l’ús de la pintura com a catalitzador de la narrativa de les seves propostes arquitectòniques, fan que el seu pas per l’arquitectura reclami, amb força, el nostre interès.
 Difícil de situar dins la convencional historiografia de l’art i l’arquitectura, i incòmode d’analitzar sota les eines habituals de l’historiador, el treball de Josep M. Jujol es llegeix, avui, com l’ofici d’un autor ineludible si tractem d’atansar-nos a l’arc que connecta tradició i modernitat catalana. Per això, la redefinició que del treball fa l’arquitecte Jujol sigui, potser, allò que millor defineix l’actualitat i la necessitat de tornar a assenyalar la seva obra.
El cicle de conferències que es presenta té un doble objectiu: d’una banda recuperar l’actualitat de l’arquitecte Josep M. Jujol, autor de l’obra a partir de què arrenca l’exposició que es mostra a la tercera planta de les instal·lacions de la Fabra i Coats, exposició itinerant que té l’origen en el pavelló Arquitectures empeltades/Grafting Architecture que ha representat Catalunya a la 14 edició de la Biennale d’Architettura di Venezia Eventi Collaterali. I de l’altra, aprofundir en aquells temes que ajuden a aproximar-nos al seu univers, a la seva obra.

Conferència 3
JUJOL I LA CASA BOFARULL
Per Guillem Carabí Bescós

Sobre la reforma d’una casa pairal que esdevé la reforma d’un lloc. Sobre la humilitat de les coses quotidianes i la insolència de les experimentacions plàstiques a la casa Bofarull. Sobre la transformació com a procediment. Sobre l’acumulació del temps. Sobre la localitat i l’extemporaneïtat en l’arquitectura jujoliana.