Una revisió acurada de l’arquitectura feta els darrers cent anys ens ha de permetre aprendre d’aquells projectes que han sabut renovar l’arquitectura i dotar-la de nous horitzons. Aquesta proposta, que Catalunya va presentar a la Biennal de Venècia d’Arquitectura i que, a partir del 21 de maig es podrà veure a Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani, no és un intent de retorn al passat, ans el contrari, és una ferma voluntat de reconèixer, valorar i reformular l’especificitat de les arquitectures locals en contrast amb l’arquitectura global i franquiciada imperant els darrers anys, mostrant exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.

El punt de partida d’aquest projecte, comissariat per Josep Torrents i Alegre i amb el comissariat adjunt de Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú, és la casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). En la manera de treballar de l’arquitecte tarragoní hi podem identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències (físiques i no), que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l’esqueix s’empelta a l’arbre.

Per més informació consulta la pàgina de l'Institut Ramon Llull aqui.​