Capítol III. Manifest. Art avui, devant dels dubtes

​CHTO DELAT / FERRAN GARCIA SEVILLA / RUBÉN GRILO / NÚRIA GÜELL / SASKIA HOLMKVIST IRATXE JAIO & KLAAS VAN GORKUM / MARIONA MONCUNILL / WILFREDO PRIETO + Esther Ferrer / Martha Rosler / Guerrilla Girls

Exposició comissariada per David Armengol i Martí Manen, com a part del cicle El text. Principis i sortides.

Un cop de puny damunt la taula. Un gest fort. Reclamar alguna cosa a crits. O amb un xiuxiueig, qui ho sap. Una declaració d’intencions que uneix i representa una voluntat específica.

III. Manifest. Art avui, davant dels dubtes és el tercer capítol d’El text: principis i sortides, un programa d’exposicions i activitats dedicat a l’anàlisi de possibles formes d’escriptura en art contemporani. Si en el primer ens acostàvem a l’observació subjectiva de la realitat mitjançant l’exercici de la crònica i en el segon abordàvem la fugida a través de la ficció, el tercer i últim capítol explora el compromís directe amb el present i la força ideològica del manifest. Un format d’arrel política i artística entès com a escriptura, com a tabula rasa, com a lloc des del qual definir una explosió del pensament i de l’acció davant del nostre entorn.

Un manifest, perquè sigui realment un bon manifest, cal que sigui un punt de partida, una possibilitat, una creença forta. Obrir mons, fer propostes concretes, unir-se a aquelles persones que també hi participaran, ampliar el seu radi d’acció. El manifest parteix d’un raonament que cal comunicar, exposar i seguir. També és necessària una firma, una veu, una manera de ser. Entendre una obra d’art com a manifest incorpora en la seva formalització un procés ampli de maduració conceptual. La lectura d’una imatge, un objecte, un espai o una acció com a manifest implica ser conscients que en aquest element comunicatiu hi ha un desig d’afirmació i un posicionament compartit i ferm. La lectura del fet artístic com a manifest reclama creure i confiar en la potència d’allò que —ja sigui perquè és innovador, just, necessari o oportú— és capaç d’aportar una actitud particular davant d’una realitat que ens interpel·la. En definitiva, el manifest no està fet per silenciar boques, no. El manifest està plantejat per obrir consciències, per desmuntar principis adquirits, per ser en si una revolució. Una revolució a petita o gran escala, ja es veurà.

Com en tots els capítols, s'inicia la sessió amb una activitat prèvia, un "Abans de començar" que presenta una veu no vinculada directament amb l'exposició però que té contactes des de maneres de fer. En aquest cas, l'escriptora i crítica d'art Chris Kraus parla sobre el seu treball, què significa escriure sobre art i com buscar altres registres de proximitat.