CAN FABRA ES MOU
INTRODUCCIÓ
L’escola es mou és un procés de recerca col·lectiva protagonitzada pels i les alumnes de 3er i 4rt de l’Escola Can Fabra que té com a objecte d’estudi, precisament, la mateixa institució escolar, i que, al seu torn, proposa fer servir el centre d’art com una extensió de la mateixa escola on experimentar altres maneres d’aprendre.
Aquests objectius recolzen en el fet que, d’una banda, l’escola es trobava en un procés de transició entre els barracons que fins ara havia ocupat i el nou edifici estrenat el curs 2016-2017, després d’una campanya de mobilització de la comunitat educativa per forçar la finalització de les obres; i, de l’altra, pel fet ineludible que l’escola es troba a tocar del centre d’art, en el mateix recinte industrial de la Fabra i Coats. Per a l’equip docent, el trasllat a un nou edifici ha detonat les inquietuds per la manera com els espais condicionen les nostres formes d’aprendre, i com intervenir i decidir des de la comunitat educativa en la construcció de la nova escola.
MANERES DE FER
Des de l’inici, el projecte es planteja com un procés col·lectiu en el qual la participació en la presa de decisions i la definició de les metodologies de l’equip docent de l’escola són fonamentals. D’entrada proposem treballar a l’entorn del canvi d’edifici com a pretext per reflexionar sobre quina escola volem, com és l’escola actual i quins desitjos projecten els i les alumnes sobre el nou edifici.
L’equip docent expressa la seva voluntat d’incloure en el projecte el major nombre possible de grups. Atès que el projecte es planteja com un procés a llarg termini i no com una activitat puntual que repetirien els diferents grups, proposem desenvolupar un procés de recerca acumulatiu, en el qual cada grup participant reprèn la recerca en el punt en què l’ha deixada el grup anterior.
LA RECERCA
La recerca parteix, doncs, com s’ha dit, de diferents preguntes: com és l’escola actual? Com es voldria que fos la nova escola? Quina és la memòria de les maneres de fer que es volen preservar i reactivar al nou edifici?
Aquestes preguntes defineixen diferents tipus d’accions:
Recerca sobre l’escola actual
La recerca sobre l’escola actual es desplega en l’exploració dels seus espais i de les persones que l’habiten, i es concreta en l’ús de la fotografia, el dibuix i el registre sonor, i en entrevistes a mestres i personal no docent. Aquestes eines no només construeixen amb imatges i sons un paisatge del centre, sinó que també són el pretext per recórrer-lo lliurement, sense seguir els temps i els recorreguts marcats per l’horari escolar.
Aquesta exploració de l’escola es complementa amb l’exploració del centre d’art, a tocar de l’escola; per a l’equip de Cohabitar entre-, amb l’objectiu de fer servir l’espai del centre com una extensió excèntrica del centre educatiu; i per als nens i nenes, a partir de la motivació de conèixer els seus veïns i veïnes. Les visites, que es van iniciar abans i durant el muntatge de les exposicions, es proposen també com una exploració on el lliure moviment dels nens i nenes per l’espai els permet apropiar-se’l en anul·lar les constriccions que els protocols usuals de visita imposen als visitants d’un museu o un centre d’art, i poder construir així un coneixement sobre altres maneres de fer habitable l’espai a través del joc.
Recerca sobre l’escola nova
La reflexió sobre la nova escola, sobre els desitjos dels i les alumnes, serveix per repensar la manera com aprenen a l’escola i quines altres maneres d’organitzar l’aprenentatge s’hi podrien donar, quins altres tipus d’espais i relacions s’hi podrien encabir. Les propostes dels i les alumnes estan influenciades i condicionades —i fins i tot, preconfigurades— per la seva experiència, és a dir, pels models educatius vigents i per l’imaginari i la cultura mediàtica —sèries de televisió, dibuixos animats, xarxes socials…
Els i les alumnes fan diversos dibuixos acompanyats de textos on expressen les seves idees; la seva elaboració serveix com a pretext per comentar i debatre.
Recerca sobre la memòria de l’escola
La memòria dels nens i nenes que han habitat els barracons durant set anys —per als més grans, tota la seva vida escolar— es pren, des de la visió adulta, com un temps de trànsit al qual no parem gaire atenció: els barracons desapareixen i també les seves històries i els temps dels infants en aquest espai. Tractar de deconstruir el concepte de memòria associat als paradigmes que, com a adults, hem normalitzat, també ha estat un dels eixos de treball de la proposta.
Socialització de la recerca
En el marc de la recerca sobre l’escola actual assagem diferents eines per tal de compartir i socialitzar amb la resta de l’escola el procés de treball. En aquesta línia s’elaboraren un seguit de cartells que es van penjar pel barri, a l’espai públic, i en els quals apareixien tres elements: una imatge de l’escola actual; un text relacionat amb l’experiència dels i les alumnes a l’escola, on expliquen situacions i anècdotes que per a ells i elles han estat significatives; i un autoretrat. Cada alumne elaborà un cartell propi. El moment de l’enganxada de cartells al barri va servir per estendre el projecte al territori, més enllà de l’escola i de la comunitat educativa. Durant la passejada pel barri, enganxant cartells als establiments comercials i als punts informatius, els i les alumnes parlaren amb la gent i compartiren la feina feta i les reflexions que aquesta feina suscitava en un moment en què el futur de l’escola estava en l’aire: els terminis d’entrega del nou edifici que finalment substituirà els barracons s’endarrerien, i la comunitat educativa engegà una campanya de protestes per exigir-ne l’entrega a l’inici del nou curs (http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/02/can-fabra-treu-les-aules-al-ca...).
D’altra banda, un altre grup d’alumnes es dedicà al disseny i construcció d’un punt d’informació sobre el projecte a l’escola que havia de servir alhora per recollir tant la memòria de la comunitat educativa (companys, mestres, família...) als barracons com les seves propostes i desitjos per al nou centre. Aquest punt d’informació s’instal·là finalment a l’entrada del centre educatiu.
L’OBJECTE TRANSICIONAL: COL·LABORACIÓ PUNTUAL AMB LOLA LASURT
A final de maig l’artista Lola Lasurt, que des de l’inici del projecte Cohabitar entre- ha estat treballant en un projecte sobre el concepte de transició, va proposar als alumnes de primer cicle de primària dur a terme una activitat al voltant de la idea de l’objecte transicional: que un grup de 50 nens i nenes de P5 visités el centre d’art. La Lola Lasurt els va proposar de pintar un gran fris en el qual cada nen o nena podia representar un objecte significatiu vinculat amb el seu pas per l’Escola Can Fabra que li agradaria conservar i dur a la seva nova escola. Finalment, el fris s’instal·là a la planta 0 del centre d’art, i es convocà la directora i l’equip docent de l’escola a un espai de debat entorn del concepte de l’objecte transicional amb l’Associació Winnicott i diferents grups de criança del barri.
