Alba Sanmartí: "Didi & Gogo - Vaig fer-ho? Vés, vés"
Divendres 20 de desembre, a les 19 h
Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani i Fàbrica de Creació de Barcelona
Didi & Gogo - Vaig fer-ho? Vés, vés
Alba Sanmartí
2019
Lectura en clau coreogràfica d’Esperant Godot
Dramatúrgia i direcció: Alba Sanmartí Masdeu
Ballarins/intèrprets: Anna Fontanet i Manel Salas
Música: Ramon Sanmartí Masdeu
Agraïment: Sala Beckett
Vladimir i Estragó (Didi i Gogo) esperen Godot. Què passaria si Pozzo i Lucky no els arribessin a interrompre? Si els deixem sols i gairebé sense res a dir-se (sense text), què farien els personatges de Samuel Beckett?
Didi & Gogo és un exercici de desplaçament del text teatral Esperant Godot. A partir del plantejament que Beckett proposa a Quad i altres peces per a la televisió, ens centrem no en la cosa escrita per ser dita, sinó en allò que ha estat escrit per veure’s. Les didascàlies es converteixen en una partitura de l’obra per transformar-la en una peça coreogràfica. Gilles Deleuze, a L’esgotat, parla de Quad com un ritornello motriu, un recorregut sense objecte, quelcom que no avança però que es repeteix de forma nova. L’objecte de Didi & Gogo sempre queda ajornat i, per tant, ells queden sempre atrapats en el mateix recorregut. Aquesta peça és una prova, un joc que parteix de premisses que estan més a prop de les arts visuals que de la tradició teatral en el procés de creació a partir del text.
Què diu el text teatral que no es diu a escena? Malgrat els parèntesis, tota didascàlia és una acotació de sentit i Beckett les usa bastant, però sovint per contradir els seus propis personatges. Beckett es negava a interpretar les seves obres, i alhora es diu que no n’acceptava qualsevol adaptació. Aquí, sense el seu consentiment, hem volgut ensenyar aquesta ambivalència: allò que no veiem però que dirigeix la nostra mirada, allà on el director indica el sentit de la lectura però que a l’escenari s’exposa a la interpretació. El final d’Esperant Godot n’és un exemple:
VLADIMIR: Som-hi, doncs?
ESTRAGÓ: Sí, marxem.
(No es mouen.)
Alba Sanmartí Masdeu (Arenys de Mar, 1981) desenvolupa la seva pràctica artística en el camp de les arts escèniques. Ha treballat com a actriu i ballarina, i ha col·laborat en diferents propostes artístiques en el camp de les arts visuals. Professora a Varium Espai en Moviment, la docència es converteix en l’espai on provar, on investigar la relació entre paraula i moviment.
Agraïments: Teresa Rossell, Anna Gas, Enric Farrés Duran, Justine Marouzé, Diego Sinniger, Sala Beckett, Jaume Pla 'Mazoni'.