After Landscape. Ciutats copiades

Amb: An Architektur, Joan Bennàssar , Jordi Bernadó, Stefanie Bürkle, Jordi Colomer, Scott Chandler, Domènec, Dan Dubowitz, Alejandro Fernández Mouján , David Goldblatt,  Heidrund Holzfeind - Christoph Draeger, Luis Molina Pantin , Francesc Muñoz – Ramon Parramon – Octavi Rofes (amb la col.laboració de Blanca Muntadas), Andrea Robbins – Max Becher, Clarissa Tossin, Oriol Vilanova i Dave Wyatt.

Comissariada per Martí Peran

La ràpida alteració de l'entorn pel neoliberalisme ideològic i l'economia global provoca la desaparició de paisatges originals així com la seva creixent afinitat. En diferents ciutats, el paisatge urbà s'estandarditza progressivament fins a repetir-se en un loop continu: una eliminació de continguts identitaris i una homogeneïtzació  formal suprimeixen tota complexitat i diversitat. Aquest col·lapse de l'arquitectura i l'urbanisme globals, esbiaixant les seves possibilitats tradicionals de dissenyar espais de memòria i identitat, no solament condemna el paisatge a una desaparició per excés de rèplica, sinó que ens converteix en la primera generació after landscape que sobreviu al paisatge propi. 

Les rèpliques d'una ciutat determinada en un context geogràfic diferent de l'original és la màxima expressió d'aquesta condició after landscape. En les darreres dècades el fenomen de la ciutat copiada ha proliferat com a conseqüencia de dinàmiques múltiples: el col·lapse de l'arquitectura en la forma d'un estil global, la deslocalització econòmica que importa els models dominants, la gestió acumulativa del territori, la sublimació del turisme i les tecnologies del simulacre o, fins i tot, les agendes militars que demanen reproduccions exactes dels escenaris de guerra per provar la pròpia capacitat destructiva. El projecte «After Landscape. Ciutats copiades» apunta una reflexió sobre aquestes qüestions tot presentant un conjunt de treballs que obren el tema dins un ventall de perspectives polítiques, geogràfiques i culturals.

pdf
 

​​