L’Elena descriu l’Olímpia: N’Olímpia és una d’aquestes persones amb ses que no hi ha un silenci incòmode, un moment avorrit un moment sense foto, es seu cap va a mil revolucions i des seus pors l’hi surt creativitat, li surt estar entretinguda, crear de dins, tant és així que es meu primer record d’ella és el primer dia de classe, a s’introducció d’alguna assignatura, ella s’estava fent una llibreta, preparada per treure el llapis a qualsevol moment, de la llum a la ràdio, tot és objecte de bellesa al seus ulls. S’idea des podcast va començar amb una d’aquestes necessitats de fer alguna cosa que valgués la pena, i actua també com a motor d’acció per es projecte.

L’Olímpia descriu la Bruna: El rigor. Si hagués de descriure la Buna d’alguna manera, seria aquesta. Ni una coma fora de lloc, ni una expressió poc exacte, ni un terme que pugui donar peu a confusió. D’ironia fina i picades d’ullet dissimulades, està sempre alerta de les últimes novetats culturals. Sortint d’un concert una nit de dissabte va acceptar tímidament ser la crítica cultural del podcast i des de llavors ha esdevingut el contrapunt acadèmic i festiu imprescindible pel projecte. Uns quants viatges, feines precàries i pisos compartits després continua sent la veu del seny i de la rauxa.

La Bruna descriu l’Elena: L’Elena és una tia trempada, amb el cap ben alt i trepitjant fort et deixa un comentari desvergonyit mentre et somriu amb complicitat. Tot i que ens vam conèixer en persona al cap de molts mesos de veure’ns tan sols en dues dimensions des dels respectius confinaments, després de les llargues converses pre i post podcast se’m va anar revelant el seu vessant més humorístic i tenaç. Aporta el punt més pop del podcast, és un pou de saviesa de la cultura d’internet, la font de confiança per estar al cas de les notícies més fresques del mercat, un diccionari de l’argot zennial que convé incorporar al vocabulari personal i una pot dormir tranquil·la sabent que no permetrà que et rovellis.