El 1903, fruit de l’acord entre la família Fabra i la multinacional escocesa Coats, es va constituir, al districte de Sant Andreu, la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra i Coats, dedicada a la fabricació de fils de cosir i xarxes de pesca.

Amb la fusió d'ambdues empreses, Fabra i Coats va esdevenir un dels productors de filatures i teixits més importants a nivell mundial, atenent encàrrecs per tot el món i de gran envergadura. En el seu moment màxim, va arribar a tenir 9 fàbriques a Catalunya i 52 repartides per diferents països.

En el període 1910-1920 es va construir la Fàbrica 1, l’edifici principal del complex fabril de la Fabra i Coats, espai on avui hi ha la Fàbrica de Creació.

• Al recinte fabril hi van arribar a treballar unes 1.500 persones, el 80% dones. 
• La Fabra i Coats va ser líder mundial. Era un espai pioner i innovador: per l’aplicació de nous processos de producció i comercials, i per la introducció de prestacions i serveis socials adreçats als seus treballadors i treballadores que, al mateix temps, revertien en la productivitat de la mateixa empresa. Disposava de la casa bressol, economat, habitatges, un club esportiu, cobertura sanitària i organitzaven activitats culturals. 
• El seu impacte sobre la vida econòmica i social del barri de Sant Andreu és innegable. Fabra i Coats tenia una forta imatge corporativa: a més de projectar una imatge de progrés, va potenciar la idea que treballar-hi era una forma de vida.

Inici de la crisi del tèxtil. Un nou context, amb la crisi del petroli com a teló de fons, incideix en els preus de les materies primeres i altres despeses. La reconversió industrial del sector fa que la Fabra i Coats pateixi un procés de deteriorament econòmic. Augmenten les despeses, disminueixen les vendes i s'acumulen els stocks.

Als anys 70 l'empresa començar a traslladar la seva activitat fora de Barcelona. Aplica mesures per a reduir la plantilla, amb jubilacions anticipade si voluntaries, no renovacions de contractes i successius expedients de regulació ... També es tanquen algunes instal·lacions del recinte.

A principis dels 80, l'empresa s'acull al Plà de Reconversió tèxtil del Govern. Es modernitza la maquinària, es modifiquen processos i productes per ser més competitius, es fusiona amb altres empreses... però els ingressos no augmenten i els acomiadaments continúen.

L'any 2005 s’atura tota la producció de la Fabra i Coats a Sant Andreu i es posa en venda el complex fabril.

El moviment veïnal inicia actes de protesta per tal d'evitar que el recinte passi a mans d'una inmobiliària. Es reclama que les naus es converteixin en equipaments públics per a la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona adquireix el recinte i al 2008 aprova nous usos per a les naus industrials de la Fabra i Coats.

2006- El Pla estratègic de cultura de Barcelona, impulsat per l’ICUB, planteja la constitució d’una xarxa d’espais orientats a l’assaig i la creació en els diferents àmbits artístics rehabilitant recintes industrials en desús com la Fabra i Coats.

2007- Posada en marxa del programa Fàbriques de Creació, emmarcat dins del Pla estratègic de cultura. Neix amb “l’objectiu d’incrementar la xarxa d’equipaments públics que donen suport a la creació i la producció cultural”.

2008- Dins del programa Fàbriques de Creació, es proposa convertir l’edifici de la Fàbrica 1 del recinte de Fabra i Coats en Fàbrica de Creació, que passarà a denominar-se Edifici L. 

2009- Primera fase de la rehabilitació de l’edifici per fases, projectada pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez.

Finalitza la primera fase de la reforma de la nau principal de Fabra i Coats, a càrrec dels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez, rep el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme en 2012.

Es tracta d'una remodelació de l'espai molt respectuosa amb el patrimoni, al mateix temps que té en compte la versatilitat dels espais per a una gran diversitat d'activitats creatives.

El mateix any 2012, s'inaugura la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació amb una gran festa que compta amb l'actriu i performer Bibbe Hansen com a mestre de ceremònia (podeu veure video documental a la galeria).

Presentació de la mesura de govern “Nou impuls al programa Fàbriques de Creació de Barcelona”, que situa la creació i l’experimentació artística en el centre de les polítiques culturals.

Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, forma part de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona, formada per 11 fàbriques de creació, antics edificis industrials en desús convertits en nous espais destinats a la cultura i l'expressió artística..

La Fabra és la més gran de totes, està gestionada directament per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i és l'única que no està especialitzada en una sola disciplina.

Al 2021 es presenta el nou Pla de drets culturals de Barcelona. Inclou una segona mesura, “Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural”, que té en compte les fàbriques de creació en general, i la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació en particular, com a equipaments culturals clau per tal d’impulsar artistes i creadors i donar-los suport.