El meu nom és Abel i sóc un mar de dubtes. Per exemple, no se li ràdio és l’ou i la foto la gallina. Sigui com sigui, les dos em fan parar boig per igual. Si em preguntes d’on sóc, necessito temps per a explicar-t’ho. Em van parir a Castelló de la Plana i malgrat no haver passat ni 2 mesos de la meva vida allà moltes vegades em sento un valencianet enmig de la gran urbe. Quan em poso jerseis de coll alt i vaig a openings em surt el barceloní del cor i si veig una cervesa en got de sidra la boca se m’omple dels ‘aupas’ que he repetit milions de vegades per Bilbao. Vaja, que sóc un sac de tòpics però bon xaval. Respecte al meu origen, et deixo escollir el que més t’agradi.

La universitat diuen que serveix per a moltes coses. Jo em vaig ajuntar amb un grupet d’èssers que em van obrir la porta de la ràdio. Uns a Radio Matadepera, on vam començar a bramar per primera vegada. Uns altres a Ràdio Cerdanyola on ens vam posar Postpockotrónicos. L’Erasmus, a banda del milió de festes a pisos d’estudiants, també el vaig aprofitar per fer ‘pinitos’ a l’emissora d’Oficina 99 a Napoli.

Els meus germans bascos em varen apropar al Delirium Absolutum entre llibres, música, videojocs,.... I des de fa uns anys ofego les meves penes a Radio RSK de 9 Barris. M’encanta la foto. De fet m’agradaria explicar-vos que em dedico plenament a ella però és mentida. Des de fa uns anys dono el meu preciós temps per a fer fotos a canvi de diners. Sóc partidari de la jubilació als 40 i amant dels xupa xups Kojak. I per cert a mi també em passa: no m’agrada la meva veu quan l’escolto però, sens dubte, al final t’acostumes a ella.