A PARTIR DELS 12 ANYS

Només el títol és dolç, perquè aquesta és una història amarga. Negra i amarga. Àcida com una llimona però que ens empassem com si fos mel gràcies al seu sentit de l’humor.

Una ciutat plena de turistes, una ciutat que expulsa els seus habitants perquè no poden assumir el cost de viure-hi. Barcelona? Podria ser: el cert és que el seu autor, Davide Carnivali, la va escriure pensant en Milà ja fa 16 anys (sí, el temps per a algunes coses sembla anar endarrere i no endavant), però que ens arriba adaptada i plena de referències a carrers que ens són coneguts, a superilles que quasi tots hem trepitjat i polítics als quals alguns, fins i tot, han votat.

I dos actors. Dos actors com tants i tants actors que sempre tenen la butxaca escurada, que se les han d’enginyar per pagar el lloguer, que han de fer estira-i-arronses per arribar a final de mes, que han d’acceptar feines que no sortiran mai al seu currículum per no aprimar-se tant que no els quedi carn per poder encarnar ningú.

Són dos actors. I un productor. I un gos. Quatre ànimes. Quatre desitjos. Però no tots acabaran guanyant. Vulgui dir el que vulgui dir guanyar i, evidentment, pagant el preu que s’hagi de pagar per aconseguir aquest triomf que de vegades és la supervivència.

És Sacarina, la proposta que La Ruta 40 va estrenar ara fa més o menys un any, una peça que alguns poden pensar que parla sobre els actors i el teatre. I sí, és cert: n’està plena de referències. Però la seva amargor, el seu sucre enverinat, cada cop s’ha estès a més professions i cada cop són més els qui es poden trobar entre els veïns expulsats d’una ciutat que un dia va ser amable i de la qual vam estar orgullosos.

No és aquesta la primera vegada que La Ruta 40 parla del turisme: ja ho va fer a Reiseführer, l’espectacle que van presentar a l’Espai Lliure durant els mesos que van estar al capdavant de la seva programació per encàrrec de Juan Carlos Martel. Durant la seva dècada d’existència (encara que no ho sembli, aquestes joves promeses van néixer ja fa 10 anys, en un llunyà 2011), La Ruta 40 ha estrenat textos d’autors catalans contemporanis (Els subornats, de Lluïsa Cunillé, o Cubit, de Josep Maria Miró) juntament amb peces arribades de fora (El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder, o La col·lecció, de Harold Pinter) i han treballat a les ordres de directors i dramaturgs convidats com Carlota Subirós i Ferran Dordal

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Una proposta escènica brillant per a una comèdia divertida que, amb un joc d’embolics ultrateatrals, posa el focus en la realitat més grisa de les arts escèniques.” IOLANDA G. MADARIAGA, RECOMANA.CAT

“Sacarina és un sa exercici per riure’s del mort i de qui el vetlla, un simpàtic divertimento que permet gaudir dels intèrprets a tocar —ja se sap, la màgia de les sales petites— sense que això estigui renyit, al contrari, amb destapar les vergonyes que ens envolten.” ORIOL OSAN, NUVOL.COM

“Els espectadors tindran totes les cartes en aquesta història, o això creuran fins el final, que l’autor deixa obert amb molt bon criteri, i assisteixen a les manipulacions i desitjos de cada personatge com aquell qui sent una conversa de bar en una taula propera.” TERESA FERRÉ, TEMPSARTS.CAT

“Sacarina és una queixa i una crida d’atenció, un parar-se a disseccionar un panorama, d’altra banda desolador, amb lucidesa i sentit de l’humor, observant-nos al mirall i sense amagar els propis defectes. Un muntatge ben fet, interessant, divertit i amb aquella marca de qualitat que sempre impregna els muntatges de La Ruta 40.” GEMMA MORALEDA, SOMNISDETEATRE.COM

“Resulta impossible no empatitzar amb aquests actors que lluiten per sobreviure a la Barcelona gentrificada, la que cada dia atreu milions de turistes i n’expulsa els veïns. Potser no coneixem la realitat teatral de la capital catalana ni les misèries de l’ofici, però ens sonen els esmorzars a 12 euros i els gintònics més cars que una T-10. Ens sonen la precarietat, l’especulació immobiliària, les superilles, els ‘coworkings’ i els ‘coffee brunch’.” AIDA PALLARÈS, ELPERIODICO.CAT