A PARTIR DELS 18 ANYS

Versió unplugged: Lectura dramatitzada amb música en directe

Tenir esperança i desesperar-se, perquè les bones notícies no arriben mai.

Cantar cançons de bressol al fill que tant desitjaves que visqués però que no vols condemnar a una mala vida. Cantar-li cançons de bressol i no poder-lo bressolar. Cantar per no plorar. I plorar. I seguir cantant.

I seguir esperant. I desesperar-se en l’espera. I seguir...

A l’escenari una mare que acaba de ser mare. Una mare que acaba de parir el nen que tant desitjava. Una mare que ha d’afrontar que el seu nadó està malalt, tan malalt que la vida només pot ser per a ell una condemna. Una mare que ha batejat al seu fill amb el nom de Llibert, però que sap que aquest nen no podrà ser mai lliure...

I aquesta mare és qui s’explica i ens explica la muntanya russa d’emocions que experimenta durant els 15 dies en què el seu nadó viu, qui ens parla dels seus dubtes sobre quins dels seus actes el poden alliberar i quins l’encadenaran. Ella és qui ens parla de les infermeres que la salven i del sistema sanitari que l’enfonsa. Ella és qui evoca els personatges que l’acompanyaran durant aquest camí intens i ple de sotracs, un camí que no sap cap a on els ha de portar.

I aquesta mare és a l’escenari Gemma Brió, qui també va ser mare i qui també va esperar i desesperar i va escriure la seva desesperança en un text teatral que dirigeix Norbert Martínez, el seu company i el pare del seu fill. A la parella l’acompanyen en aquesta aventura dues altres dones que pujaran a l’escenari amb Brió: la cantant Mürfila, acompanyada de la seva guitarra, i l’actriu Tàtels Pérez, qui es desdobla en tots els personatges que van transitar amb la mare per aquesta desventura.

Llibert, en versió unplugged (com a lectura dramatitzada amb música en directe), arriba a la cartellera del Barcelona Districte Cultural després d’una trajectòria que dona proves de les seves moltes bondats: dos Premis Butaca (Espectacle de petit format i Text teatral), dues nominacions als Premis Max, un premi Serra d’Or, una gira per tot Catalunya, temporada en dos teatres diferents de Barcelona i presentació en castellà en el Teatro de la Abadia de Madrid. Déu-n’hi-do per ser el primer text teatral estrenat de Gemma Brió qui, fins al moment de l’estrena, el 2013, era reconeguda en el seu vessant d’actriu tant de teatre com de cinema i televisió.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Amb la matèria del seu dolor, però també amb la idea de la vida que s’ha de poder viure dignament, Gemma Brió i Norbert Martínez han tingut el coratge de crear una obra de teatre que ens interpel·la, que ens emociona, que ens fa pensar, que no ens resulta aliena” IMMA MERINO, ELPUNTAVUI.CAT

“Gemma Brió aconsegueix teixir un text on flueixen el neguit, la fragilitat, l’angoixa, la desesperació, la força, l’esperança, el lament, el buit. I nosaltres no som mers espectadors. Ens atrapa i ens fa formar part de la seva litúrgia convertint-nos en alguns dels personatges.” ELISENDA ROCA, CATORZE.CAT

“Estem davant d’una tragèdia majúscula. Però que ningú no esperi ni un mil·límetre o gest de melodrama. Aquí rau la grandesa del text i de la posada en escena, i també en l’humor.” TERESA FERRÉ, NOTESDESCENAWORDPRESS.COM