Sense paraules. Amb un nus a la gola. Amb el cor en un puny. Tancant fort els ulls perquè la llàgrima no es vessi... Quan es fa el silenci a l'escenari, el públic s'ha quedat mut: incapaç de trobar paraules ni per reconfortar a una mare, ni per bressolar un nadó, ni per consolar el veí de butaca, ni per consolar-se a si mateix, perquè els finals amargs són amargs encara que sembli que el sofriment s'hagi acabat; perquè quan Llibert Unplugged escriu el seu punt final, un té la impressió que, en cas de no haver acabat malament, ho hauria fet encara pitjor. En el Centre Cívic Can Deu, a l'estrena de Llibert Unplugged al Barcelona Districte Cultural, els espectadors es van mostrar generosos amb els aplaudiments, perquè no és habitual trobar tanta sinceritat i tanta veritat sobre un escenari, però es van quedar sense paraules, perquè poques coses se li poden dir a una mare quan desitja una vida digna per al seu fill encara que la dignitat del nadó li robi a ella tota l'esperança. I això és el que li passa a la dona que durant una hora els ha parlat des de l'escenari, a la mare de Llibert, a Gemma Brió...

Llibert Unplugged és la proposta en versió de lectura dramatitzada de Llibert, la peça que va escriure ja fa uns anys Gemma Brio i que interpreta al costat de Tàtels Pérez i Mürfila sota les ordres del seu marit, Norbert Martínez. I si Llibert feia mal, aquesta lectura dramatitzada, feta només de paraules i d'emoció, és encara més dolorosa, encara deixa més destrossat el cor, perquè fixa la mirada i deté l'oïda en uns punyents sentiments transformats en paraules encara que sembli que cap paraula pugui descriure allò que a una mare li passa pel cap quan el seu fill, nascut Llibert, mai podrà ser lliure.