Gemma Brió era una de les cares més conegudes de l'escena catalana. Però només ho era com a actriu. Això va canviar quan va pujar als escenaris Llibert, un text dur que va escriure arran d'una experiència personal dura: la pèrdua d'un fill només 15 dies després d'haver nascut. Aquest text, que va dirigir el seu company, Norbert Martínez, ara arriba als escenaris del Barcelona Districte en versió de lectura dramatitzada amb les dues companyes d'escenari que l'han acompanyat durant tot el trajecte: l'actriu Tàtels Pérez i la cantant Mürfila.

-Què et va moure a convertir una experiència personal en teatre?
Crec que qualsevol persona que escriu parteix d'alguna manera d'experiències pròpies, passades per la ficció, si cal, però pròpies al cap i a la fi. Jo vaig voler convertir una experiència personal en el llenguatge que m'és propi, el del teatre, simplement perquè tenia alguna cosa a dir, a explicar, no havia escrit mai abans una obra de teatre per portar a escena, però sí que tenia en aquell moment gairebé 25 anys d'experiència com a actriu i el llenguatge teatral era el més natural per a mi, cosa que em permetia expressar-me millor, per això a mesura que escrivia el text m'imaginava també com es podia portar a escena i de fet el mateix text conté moltes pistes per a l'escenificació.

-Influeix en l'espectador saber que està inspirat en una experiència personal o no ha de ser important?
El que és rellevant és si ens diu alguna cosa com a espectadors, si apel·la a algun fet de la nostra vida, del nostre imaginari, del nostre pensament, si el que explica ens involucra d'alguna manera, no als intèrprets, sinó als espectadors, per això està fet el teatre, crec jo.

-Com va ser el procés d'escriptura? I com vas decidir desdoblar les veus: la de la mare, la de la resta de personatges, la de la música?
És cert que el text es podria fer com un monòleg, la mare explicant tot el que li ha passat i la seva visió dels fets, però hi ha un concepte important en l'obra que és l'ajuda imprescindible de l'amiga, sense la qual a aquesta mare li seria impossible començar a explicar la seva història, el dolor per la mort del fill i per tot el que ha viscut durant els 15 dies de vida del nen, la tindria completament bloquejada, és aquesta amiga la que l'empeny a anar desfent el manyoc de sentiments, idees i pensaments i anar-los desplegant en un fil més o menys comprensible al mateix temps que reviu els fets i va desbloquejant aquest dolor. La música per altra banda és el llenguatge amb el qual aquesta mare es comunica amb el seu fill acabat de néixer, li canta, li canta molt, li canta a totes hores, per tant és un element també imprescindible, ho és tant que es converteix en personatge (La que canta) per tal també d'ajudar a la protagonista a afrontar la seva pròpia història.

-I per què Mürfila?
Des del procés d'escriptura que vam tenir molt present tant en Norbert com jo a la Mürfila, la coneixíem personalment i com a artista ens agradava molt el que feia i la imatge que tenia i vaig escriure el personatge de La que canta pensant en ella. Ens semblava que seria perfecte per entendre l'imaginari del tipus de mare que volíem retratar, que vindria a ser el més allunyat possible a la idea "comercial" de la maternitat, volíem tot el contrari d'un anunci de bolquers, res de colors pastel ni músiques suaus suposadament infantils.

-Com va ser la feina amb el Norbert? T'ha estat fàcil deixar que dirigeixi el teu text, que et digués a tu, que l'has escrit, com l'has d'interpretar? Ha estat una feina molt col·lectiva?
En Norbert va ser present durant tot el procés d'escriptura, llegíem el que jo anava escrivint, i entre els dos anàvem construint el què i el com ho volíem explicar, tan pel que fa al text com a la posada en escena, que en aquest cas va anar molt junt, se'm fa difícil de saber on acabava un i on començava l'altra.

-Quines diferències hi ha entre 'Llibert' i 'Llibert Unplugged'?
Llibert Unplugged és la lectura dramatitzada amb música en directe de l'espectacle Llibert. Arran de la publicació del text, que va ser uns anys després d'haver estrenat, en vam fer un seguit de lectures amb les tres actrius de l'espectacle original (Tàtels Pérez, Mürfila i jo) i la música de l'espectacle tocada i cantada en directe per la Mürfila també, ens va agradar molt fer-les, vam veure que funcionava molt bé amb el públic, que arribava tant o més que amb la posada en escena, que ens quedàvem amb l'essència de Llibert i que això feia que pogués arribar a tocar encara més. Ens en van demanar més, així que vam decidir fer una gira. Com ja he dit, el text en sí suggereix molt de la posada en escena, però al mateix temps, el fet de ser llegida i que tota l'atenció estigui posada en les paraules permet una comprensió més profunda de cada un dels matisos de la història i aprofundir més en la ment d'aquesta mare .

-Compaginaràs en el futur les feines d'escriptura i interpretació?
Arrel de Llibert vam crear la Cia. Les Llibertàries que som en Norbert Martínez, la Tàtels Pérez, la Mar Orfila (Mürfila) i jo, vam estrenar el nostre segon espectacle La vida es sueño? o #Gwenismürfila" que vam estrenar a La Villarroel el Grec 2018, i en aquest cas el vam escriure en Norbert i jo a partir d'un treball de creació de tota la companyia. I seguirem fent espectacles, ja siguin obres originals com adaptacions com treballs col·lectius. Ara mateix tenim un projecte d'una adaptació d'una novella que hem adaptat en Norbert i jo que només ens falta la pasta per estrenar-la. I tenim dos projectes més, una adaptació d'un clàssic i una obra original a partir d'uns fets històrics, que estan en procés. Així que de moment no hem parat. En tots aquests projectes faré també d'actriu.