Quantes vides té una cançó? Una? Dues? Més? Què hi ha de constant? I què de variable? Com pot canviar? Com ens pot canviar? Com hem canviat nosaltres des de la primera vegada que la vam escoltar? I com ha canviat Guillem Roma per voler canviar les seves cançons, per donar-hi una segona vida amb un nou compàs?

Un simple canvi de ritme o d’escala i res ja no és el que era: la tristesa pot esdevenir alegria i la malenconia ser esperança... Com a la vida, a la música res no és per sempre, i sempre hi ha una segona oportunitat, que no té per què ser ni millor ni pitjor, però que segur que és diferent.

I això és el que Guillem Roma (Manlleu, 1984) ha fet amb algunes de les seves cançons: donar-hi una segona oportunitat canviant només el ritme o l’escala. Són cançons que ara prenen ritmes arribats de l’altra banda de l’Atlàntic, que ara sonen a bolero, a son, a rumba, que han viatjat fins a les Antilles, fins a Cuba, que han après una altra manera de veure i viure la música i la vida.

En La constant i la variable, el cinquè disc de Guillem Roma, que va presentar la passada primavera, el cantant recupera temes com “Alguna cosa se’ns està escapant”, que ara versiona en castellà a ritme de cúmbia; Oxitocina, ara més rítmica; El teu llit, que era és una rumba, o Volando junto a ti. A aquests temes, en els concerts, se n’hi sumen d’altres del seu repertori que han quedat fora del disc, però que també ha tunejat: El salt, una cançó que era de desamor i ara és d’amor; Estoy tan perdido, que només passant de menor a major perd la tristesa pel camí...

“Vivim en la dictadura del que és nou i, de vegades, oblidem el valor que té allò vell. De vegades, és més nou agafar alguna cosa vella que no pas fer una cosa nova que s’assembla molt a allò que has fet o acabes de fer”, justifica el cantant sobre aquest disc que demostra que constants i variables mai no són immutables.

LA CRÍTICA HA ESCRIT:

“Un temario cuya virtud consiste, por una parte, en lo bellamente inclassificable de sus mimbres musicales, y por otra en la cercanía con el público que supo establecer.” (DONAT PUTX, LA VANGUARDIA, 26 de març de 2019)

“Boleros i ritmes llatinoamericans neden connectats amb sons de la nostra terra, unint la Mediterrània amb l’energia de les notes musicals i una veu que transporta a un món interior molt especial.” (CLAUDIA VILADRICH, VERSOS.CAT)

FITXA ARTÍSTICA

Veu i Guitarra: Guillem Roma. Chello: Marta Roma