No vol que sigui el mercat qui el marqui el temps al seu rellotge. Així que Guillem Roma ha decidit fer girar enrere les seves agulles i donar una segona oportunitat a alguns dels seus temes, els que integren el seu treball discogràfic 'La constant i la variable', els que es podran sentir en els escenaris del Barcelona Districte Cultural aquesta tardor.

-Per què donar una nova oportunitat a les teves cançons?
Jo veig les cançons i la música com una cosa viva, que està en constant creixement, canvia en funció de qui la canta, la toca, l'escolta... passa amb les cançons i amb les persones, per això volia fer aquest treball d'ensenyar aquesta vida, fer-la explicita! Però, per altra banda, tenia ganes de reivindicar el valor a les coses velles. Vivim en una dictadura de la novetat, el mercat, l'obsolescència programada... nou disc, nou videoclip, nou single.... i el que fa una setmana era nou ara ja no ho és i perd interès! Això és una pena perquè l'art no entén d'edats. Hi ha coses velles molt més innovadores que coses noves!

-Qui ha canviat: elles, tu, el públic?
El públic suposo que també, però sobretot jo i elles! Hi ha una connexió molt directe i delicada entre un mateix, la manera d'entendre la música en cada moment i els canvis que poden haver en una cançó, quan es canta o quan es torna a gravar com he fet jo! Escoltar què és el que canvia i el que es mou per una banda i per altra descobrir quines són aquelles coses estables o que es repeteixen, al final no deixa de ser una reflexió de quin és l'ADN de cada cançó, què és el que la defineix? La lletra, el ritme, la sonoritat... per mi això ha sigut una cosa molt bonica d'anar aprenent perquè en realitat no deixa de ser una manera de preguntar-se a un mateix, qui sóc, d'on vinc, on sóc ara. Un procés de creixement i alhora de celebració de la vida, de les coses que es mouen i canvien amb un mateix i el món.

-Com ha evolucionat la teva música al llarg dels anys i com això es deixa notar en aquestes noves versions?
Jo sempre he sigut molt lliure a l'hora de crear, no m'he posat fronteres estilístiques i això ha fet que la meva música hagi crescut al marge de les fórmules establertes i amb un estil molt ric amb influències! Encara que el mercat funciona amb etiquetes jo sempre he sentit aquest univers eclèctic com una cosa molt positiva. Ara sento que tot això conviu d'una forma més subtil en les cançons que estic fent i destaquen més clarament algunes coses que han definit la meva música des de sempre. Per una banda una manera d'explicar molt lluminosa, contagiant optimisme, per altra banda aquestes influències de les músiques del món i especialment de les tradicions llatinoamericanes fruit dels meus anys a Cuba i Mèxic, i per últim, una mirada critica al món que ens envolta amb lletres que conviden a la reflexió!

-Com vas triar les cançons que volies revisitar i què és el que volies aconseguir en cada una de les noves versions?
Van venir soles! Alguna és fruit d'un error de directe de quan un dia no tenia la meva guitarra i vaig haver de tocar una de les cançons 5 tons més avall, i vaig descobrir que canviava la melodia i tenia alguna cosa especial. Una altra, per exemple, va néixer mentre componia una cançó nova i per provar com quedava la música amb una lletra, en vaig agafar una que ja tenia, resulta que quadrava a la perfecció i així va néixer la nova versió de No hay lugar... Un dels reptes era viure el procés creatiu d'una manera diferent, no partir del full en blanc, si no de material que ja existeix i això t'obre molts camins per explorar! És molt bonic!

-De quina de les noves versions et trobes més satisfet i quina de les teves cançons creus que mai podries versionar d'una altra manera?
Hi ha alguna cançó en la seva versió original que és insuperable, com per exemple, El teu llit, però aquest és el joc, una no substitueix l'altra sinó que hi conviuen! Altres han tingut un renaixement espectacular com No hay lugar, Volando junto a ti o Alguna cosa se nos esta escapando i m'agrada molt tenir-les així també!

-Creus que pel teu públic aquesta segona oportunitat dels teus temes és un regal que els permet assaborir novament cançons que els agraden?
Em sembla que hi ha molta gent que no coneixia la primera versió de les cançons i ha sigut una manera d'ensenyar que existien! En els últims dos anys ens ha començat a seguir molta gent nova i de molts llocs diferents i m'agrada que puguin conèixer cançons que estaven en el meu primer disc! També, és veritat que ha sigut l'excusa per tornar a escoltar i descobrir cançons antigues i fugir d'aquesta roda de la novetat! Ho hauríem de fer més, escoltar la música que escoltaves just fa dos anys, o fa quatre... és un exercici molt bonic perquè et fa reviure sensacions d'una manera molt especial!