Sí, les seves cançons són variables. I no, no són constants, perquè Guillem Roma les fa mudar de pell, canviar de cara, pujar o baixar, passejar-se per una tarda de divendres de tardor o per un matí de dissabte de festa, guanyar un punt de tristesa, d'alegria, de melancolia.... Però més enllà del que tinguin de constant i de variable les cançons de Guillem Roma, el que sembla cert és que són eternes; o que ho seran per a tots els espectadors que es van apropar a escoltar-les al Centre Cívic Matas i Ramis. Espectadors que, en molts casos, no era la primera vegada que les sentien i que van decidir que volien tornar a sentir-les en la nova vida que ha donat el cantant de Manlleu en el seu últim disc a temes que fa temps havia escrit.

Que com sabem que no era la primera vegada que els espectadors del Matas i Ramis les escoltaven? Perquè Guillem Roma els hi va fer la pregunta i va obtenir la resposta: aproximadament un 60 per cent de l'aforament del centre d'Horta eren repetidors d'en Guillem; i una mica més del 60 per cent havien acudit a escoltar-lo a Matas i Ramis des d'altres barris de Barcelona o des de fora de la ciutat (fins i tot des de la Vall d'en Bas). No va ser aquesta l'única manera d'en Roma de fer participar el seu públic: els va fer entonar, taral·larejar i cantar; i els va premiar baixant de l'escenari a cantar amb la seva germana sense amplificació.

Ressò de boleros, de ranxeres, de músiques arribades de les ribes del Mediterrani o de l'altra banda de l'Atlàntic es van anar combinant en un concert que quedarà gravat en la memòria de molts. Perquè més enllà de què n'hi ha de constant i variable, les cançons de Guillem Roma van plenes de sentiments.