1917: l’any que va néixer la seva àvia.

1917: el títol del primer treball discogràfic de Queralt Lahoz, una dona nascuda a Santa Coloma l’any 1991, filla de família granadina, que troba les seves arrels en la música que escoltava amb la seva àvia (el flamenc i la copla, la cançó espanyola i el bolero) i en l’esperit de llibertat que ella va saber encomanar-li, i s’enlaira cap a les músiques urbanes i el hip-hop per trobar noves sonoritats que connecten amb la més rabiosa contemporaneïtat. Als escenaris del Barcelona Districte Cultural ens descobrirà els temes del seu segon treball abans que es publiqui, De la cueva a los sonidos.

Queralt Lahoz s’estrena en solitari l’any 2020 amb 1917, però no és una nouvinguda en el món de la música. I no només perquè canti des que té memòria (li cantava a cau d’orella a la seva àvia les tonades que sortien d’una ràdio que mai estava callada) sinó perquè forma part des de 2014 del projecte De la Carmela, que integra amb Daniel Felices (guitarrista, compositor i cantant de la banda D’Callaos); i perquè quan va formar aquest duo tenia ja un llarg passat: era vocalista i compositora de Pokas Luzes, cantaora de la companyia flamenca Los Mulero i vocalista de la banda llatina Hits The Town.

Però, després de tant trepitjar escenaris, Queralt Lahoz va decidir que havia arribat el moment de donar llibertat a la seva veu més personal, a la que parla de les seves arrels, de les dones de la seva família, de les seves històries, de les seves penes i les seves alegries... que han estat, també, les penes i alegries de moltes altres dones que durant l’últim segle han hagut d’arremangar-se per tirar endavant les seves famílies. Una veu i una manera de fer que recull l’herència i el camí que abans van trepitjar Enrique Morente o Lole y Manuel.

Veu amb consciència de classe. Veu que reivindica la condició de dona. Veu amb missatge que beu del flamenc i de les arrels per viatjar fins a les sonoritats d’avui en dia, les que avui omplen els carrers i les ones, les que expliquen les històries d’avui, les que avui canten les penes i les alegries d’unes dones que no són tan diferents de l’àvia de la Queralt, aquella dona que va néixer el 1917.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Hay debuts que suenan a antología. 1917 (Say it Loud Records, 19), primer EP de Queralt Lahoz en solitario, es rotundo: cinco temas en los que el flamenco marida sin aspavientos con soul o hip hop. La joven tiene, como los minerales, propiedades equilibradoras.” YERAY S IBORRA, MONDOSONORO.COM

“Esta hija de la emigración de Santa Coloma de Gramanet fundamenta su música en la verdad de unas raíces que unen el flamenco transmitido por su yaya con esos sonidos urbanos de hoy, amén del son y los dejes de bolero que vienen de antes. Nuevas identidades en constante mutación, un mundo que no se para y una artista para defenderlo con tronío. Una nueva/vieja historia de esa sopa hija de mil cucharas que es la música” LUIS HIDALGO, ELPAIS.COM