Un privilegi. I com que ho és, està bé dir-ho: Tot un privilegi. I ho és perquè Queralt Lahoz és la primera artista que ha creat un espectacle, De la cueva a los sonidos, que només podrà veure's en escenaris del Barcelona Districte Cultural com el CC Albareda. Que naixerà i morirà en ells. Només per això ja seria un luxe haver-lo pogut programar i haver-lo pogut gaudir. Però és que n'hi ha més. I aquest més marca -i molt- la diferència. En De la cueva a los sonidos, Queralt Lahoz no només interpreta els temes del seu primer EP, 1917, i avança alguns que han de conformar el seu segon treball discogràfic, que té previst publicar aquesta primavera, sinó que també els explica (com i d'on neixen, com i perquè creixen) i en explicar les seves cançons s'explica ella mateixa: s'explica com a artista que no vol ser "còpia de la còpia de la còpia" i també com a persona que no oblida el lloc d'on ve i on s'ha criat i que rendeix tribut a les dones de la seva família que l'han fet com és i a la seva memòria, que és també la memòria de moltes altres dones que han hagut de lluitar en el passat: dones que van patir la guerra i que ho van perdre tot, dones que van haver d'encoratjar-se per pujar en solitari als seus fills...

Queralt Lahoz comença el seu concert amb les seves fotos d'infància (després mostrarà les de la seva família, la de sang i la de música per agrair-los haver arribat fins on ha arribat). I ho acaba amb un bolero, De la cueva a los olivos -el tema que ha inspirat el títol del concert-. Un bolero presagi de la melancolia que, acabat el concert, sentirà tot aquell que hagi compartit aquesta cova que Queralt ha volgut mostrar i on l'espectador voldrà tornar una vegada i una altra.