Memòria del paisatge #RàdioMemòriaViva
Conserves litorals i memòria dels quefer quotidians
Amb:
- Blai Martí, veí de la Marina, de família de pescadors. Conserva en la seva memòria els paisatges vinculats a la pesca a la Marina.
- Marina Monsonís, artista visual, treballa en projectes col·lectius que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia o la memòria crítica, oral i gestual, i que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics i socials.
- Santiago Gorostiza, ambientòleg i historiador, i Marta Camps-Calvet, investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, han investigat com la Guerra Civil espanyola, el franquisme i els esforços de construcció de l’Estat van transformar les relacions i els paisatges socioecològics, tant material com simbòlicament. Par d’aquesta recerca es centra en l'agricultura urbana i periurbana a Barcelona durant la Guerra Civil: horts d'autoconsum, cultiu de terrenys de fàbriques col·lectivitzades, horts escolars o la Col·lectivitat Agrícola de Barcelona i el seu Radi, pertanyent a la CNT, en són exemples.
La relació entre la cuina i el paisatge pot semblar inexistent a primer cop d’ull, però si pensem la manera com ens alimentem (què mengem i com ho preparem i consumim) trobarem una relació directa amb el paisatge, a totes les escales. El creixement de les ciutats, per exemple, està relacionat amb el desenvolupament de l’agricultura intensiva. Per altra banda, a ciutats com Barcelona, el seu eixample primer i tota la seva àrea metropolitana després, es van construir sobre les zones de cultiu que s’estenien al seu voltant. Aquest paisatge és, en última instància, memòria viva de les relacions socials i econòmiques i de les pràctiques culturals que l’han produït.
En parlarem de tot això el proper dimarts 16 de març a partir de les 18 h amb Blai Martí, Marina Monsonís, Santiago Gorostiza i Marta Camps-Calvet.
- Blai Martí, veí de la Marina, de família de pescadors. Conserva en la seva memòria els paisatges vinculats a la pesca a la Marina.
- Marina Monsonís, artista visual, treballa en projectes col·lectius que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia o la memòria crítica, oral i gestual, i que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics i socials.
- Santiago Gorostiza, ambientòleg i historiador, i Marta Camps-Calvet, investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, han investigat com la Guerra Civil espanyola, el franquisme i els esforços de construcció de l’Estat van transformar les relacions i els paisatges socioecològics, tant material com simbòlicament. Par d’aquesta recerca es centra en l'agricultura urbana i periurbana a Barcelona durant la Guerra Civil: horts d'autoconsum, cultiu de terrenys de fàbriques col·lectivitzades, horts escolars o la Col·lectivitat Agrícola de Barcelona i el seu Radi, pertanyent a la CNT, en són exemples.
La relació entre la cuina i el paisatge pot semblar inexistent a primer cop d’ull, però si pensem la manera com ens alimentem (què mengem i com ho preparem i consumim) trobarem una relació directa amb el paisatge, a totes les escales. El creixement de les ciutats, per exemple, està relacionat amb el desenvolupament de l’agricultura intensiva. Per altra banda, a ciutats com Barcelona, el seu eixample primer i tota la seva àrea metropolitana després, es van construir sobre les zones de cultiu que s’estenien al seu voltant. Aquest paisatge és, en última instància, memòria viva de les relacions socials i econòmiques i de les pràctiques culturals que l’han produït.
En parlarem de tot això el proper dimarts 16 de març a partir de les 18 h amb Blai Martí, Marina Monsonís, Santiago Gorostiza i Marta Camps-Calvet.
ARTISTAS
Torna la ràdio de la Xarxa de Comunitats de Memòria Viva per celebrar la tercera setmana de Memòria Viva en format virtual
Torna la ràdio de la Xarxa de Comunitats de Memòria Viva per celebrar la tercera setmana de Memòria Viva en format virtual
Proposem articular els focus d’interès que des de sempre han travessat el treball en el marc del projecte en un format fàcilment sostenible en l’espai virtual, potenciant la idea d’estació de ràdio comunitària, Ràdio Memòria Viva, que ja vam explorar durant l’estiu. Pensant la ràdio com un dispositiu per, per una banda, visibilitzar el treball fet fins ara en diferents eixos del projecte; i per l’altra, per posar en comú i compartir en un espai de treball col·lectiu, futurs possibles per les comunitats de memòria.