RELATORIA DE LA PRESENTACIÓ DE LA Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona
Presentació de la guia a càrrec de Patrícia Soley-Beltran i diàleg obert entre Laura Pérez Castaño (regidora de feminismes i LGTBI), Patrícia Soley-Beltran (autora de la guia) i Elena Carmona (directora artística d'El Graner), i moderat per Anna Pacheco.
Sessió coordinada per La Tremenda, comunicació cultural
Cultura Viva és un programa obert i transversal de recerca i desenvolupament de projectes per al reconeixement i l’afavoriment d’espais de participació, circulació i coproducció cultural a Barcelona. La transversalitat és present en l’ADN del programa i, a més de promoure i consolidar projectes, vol avançar en maneres de fer cultura diferents de les que històricament han estat hegemòniques.
És per aquest motiu que la presentació de la Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona ha servit com a punt de partida per a un procés de treball dins de Cultura Viva que, en els propers mesos, elaborarà un pla d’acció que acompanyi el desplegament de mesures per a la consecució de la paritat i aprofundeixi en la justícia de gènere des de l’ecosistema cultural de la ciutat de Barcelona.
Compta amb nosaltres! Una guia de sentit comú
El Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament va encarregar l’any 2018 un estudi pioner: l’Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere, elaborat per Anna Cabó i Joan Manel Sánchez. Els resultats d’aquest estudi van mostrar una realitat que, si bé era sabuda per moltes persones professionals de la cultura a la ciutat, per primera vegada, es posava negre sobre blanc pel que fa als alts nivells de desigualtat i disparitat de gènere, tant en les programacions com en les estructures organitzatives de l’ICUB.
Així, doncs, el següent pas després del diagnòstic ha anat dirigit a l’esmena de la realitat a partir de l’elaboració de la Guia de Bones pràctiques per a una programació cultural paritària. Un document que recull setanta-sis recomanacions agrupades en quatre àmbits d’actuació:
Volem entendre, volem saber: coneixement i formació
Acció i interacció: espai, temps i comunicació
Fer a mans: selecció i provisió
Com podem fer-ho: gestió
Com es va apuntar durant la jornada, la major part d’aquestes recomanacions poden percebre’s com quelcom de “sentit comú”. Efectivament, la formació i la sensibilització de totes les persones treballadores de la cultura en matèria de gènere, la feminització de les estructures directives, la promoció de la conciliació o l’aplicació d’indicadors de seguiment i avaluació no són propostes noves. Tanmateix, un dels valors de la guia és precisament la tasca de recopilació, és a dir, el recull de totes les recomanacions en un sol document que interpel·la tant a les direccions com al personal tècnic i de gestió, i tant a homes com a dones.
De la paritat a la perspectiva de gènere
L’assoliment de la paritat en les programacions culturals és un primer pas, però l’objectiu següent és l’aplicació de la perspectiva de gènere a tota l’activitat cultural en la generació de polítiques culturals, en la programació i en les formes d’organització de les institucions culturals.
Fer una programació paritària suposa, moltes vegades, més dificultats per a les persones responsables de la programació. La menor visibilització de les dones en tots els àmbits fa que el fet de trobar artistes, creadores o ponents dones sovint requereixi més dedicació, especialment si la persona programadora no està avesada a tenir en compte aquest factor. És precisament aquesta “cultura de la paritat” la que cal implantar en les formes de treball de totes les persones que treballen en el sector cultural, especialment aquelles que ho fan des de les administracions públiques.
Quan deixarà de ser un repte la paritat per esdevenir la normalitat? En el moment en què les institucions integrin la perspectiva de gènere, no només en la programació, sinó en tots els àmbits de la feina —organitzacions més horitzontals, comunicació inclusiva i sense estereotips de gènere, promoció de la corresponsabilitat i la confiança, inexistència de comportaments masclistes o sexistes, etc. És per aquest motiu que cal continuar treballant per canviar molt més profundament el nostre ecosistema cultural.
Pedagogia, aliats i resistències
Ens trobem en un moment històric per als feminismes. Per primera vegada, molts dels discursos feministes han començat a ser hegemònics, sigui per un convenciment real o per la capacitat de pressió del moviment feminista que s’ha incrementat exponencialment en pocs anys.
Aquesta capacitat de pressió i de promoció del canvi és molt potent, però no és suficient, com demostren tots els estudis i totes les dades en tots els àmbits de la nostra societat. Com recull molt bé la Guia, la tasca pedagògica feminista és encara molt necessària, però no hauria de ser una altra càrrega que recaigui només en les dones. Els homes feministes, sensibilitzats o aliats del feminisme, han de tenir un paper clau en aquest procés per avançar cap a una igualtat efectiva entre homes i dones.
Ara bé, cal tenir també present que la manca de paritat en les programacions culturals no és només una manca de consciència, molt sovint respon a una resistència, a vegades velada, a vegades explícita, dels que sustenten el poder i veuen en el feminisme un atac contra els seus privilegis.
Cal estar atentes!
Durant el debat, es van obrir temes que la Guia de bones pràctiques no posa en relleu, com ara la no representació d’altres identitats en les programacions culturals de la ciutat. La manca de representació de les identitats no binaries, les persones d’orígens diversos, les persones trans, o el repte de la interculturalitat en una ciutat amb prop d’un 25 % de persones nascudes fora de l’Estat, són algunes de les qüestions que es van plantejar com a perills en la demanda de paritat, si no es té en compte que es pot arribar a sobrerepresentar a les dones cis, heterosexuals, blanques i europees. Cal doncs, estar atentes als diferents tipus de discriminacions i d’infrarepresentació de tots els col·lectius invisibilitzats per tal de no repetir patrons de dominació.