Historiejant és un projecte situat al barri de Can Clos, a la Marina, que forma part d'una sèrie d'esdeveniments teatrals performatius sobre la memòria, desenvolupats a Barcelona pel col·lectiu La Inefable mitjançant processos comunitaris i de creació participativa,  i agrupats sota el títol Habitar la memòria.

En paraules del propi col·lectiu: «Quan parlem de memòria històrica, imaginem gestos fora de nosaltres: obrir un llibre, llegir una placa, escoltar algú que ens ensenya… Habitar la memòria imagina un moviment des de dins: el llibre és dins nostre i som nosaltres els que expliquem la història que conté».

Els processos de creació de La Inefable, fins a arribar a la definició d’un espectacle, demanen sempre a les persones que hi treballen, que recuperin la història del seu veïnat i que la expliquin a través d'experiències sensorials en les quals no només sigui la paraula l’instrument per narrar-la, sinó també les olors, els sons, el tacte...

De nou, en paraules de La Inefable: «La història passa pel cos despertant la memòria de qui viu l’experiència teatral final. Aquesta forma d'empatia fa que els records d'un altre també es tornin propis. Es crea un ressò que fa que la història d'un veïnat vagi més enllà de les seves fronteres i es converteixi en universal».

A partir d'aquest concepte La Inefable va començar des de temps una recerca sobre la memòria popular i emotiva de la Marina. Durant el passat any, i malgrat les dificultats derivades de l’emergència sanitària, s’ha donat continuïtat a aquest procés de recerca sobre sobre com crear col·lectivament una “experiència del record”.

Juntament amb un grup de dones, les Yaies del Can Clos, de l'Associació de Veïnes i Veïns de Can Clos, s’ha desenvolupat un arxiu emocional: un lloc on els records es poden tocar, olorar, escoltar... A través de la lent distorsionadora del temps sorgeixen records emotius que en compartir-los formen la identitat d’un territori.

Un dels objectius de La Inefable amb aquest projecte ha estat donar veu a una memòria oral poètica i quotidiana, amb la convicció que si algú té dret a explicar una història és, precisament, qui la va viure.

A partir de tot el material reunit al llarg de 6 trobades entre el març i l'abril d’aquest any s’està creant una instal·lació on els records prendran també la forma d'olors, sons i objectes. Aquest arxiu viu i emocional serà pròximament obert al barri.