Després de l’experiència a la Barceloneta, i amb la idea d’anar teixint una memòria del litoral de la ciutat que pari atenció a l’evolució dels seus socioecosistemes, s’impulsen des de la Xarxa de Comunitats de Memòria diverses accions i processos que posen al centre del debat memorial el passat agrícola i pesquer de la Marina. Un passat que ha quedat ocult —literalment sepultat— per les vastes transformacions d’aquest territori. L’enorme desenvolupament urbanístic del territori a les darreres dècades, en especial la construcció del port i la seva Zona Franca, gairebé ha esborrat inclús el record del paisatge, de les formes de vida i de l’economia vinculades a la pesca i l’agricultura.

De nou la cuina apareix com un espai i una pràctica quotidiana, allunyada de tota èpica, a partir de la que podem traçar connexions profundes amb el paisatge i la seva memòria. La pregunta pel que mengem i com ho mengem, ens duu a preguntar-nos per qui i com ens proveeix i ens ha proveït d’aliments, perquè es cuinen d’una manera o altra, perquè es consumeixen en un context o altre. 

En aquest espai de cuina, que impulsem en col·laboració amb l’artista, cuinera i activista Marina Monsonís, vam convidar el Blai Martí, un dels darrers pescadors de la Marina, a explicar-nos com fer moixama de bonítol. Mentre posava pebre vermell al peix per conservar-lo, el Blai ens explicava com de jove es capbussava a les aigües properes al Morrot de Montjuïc per agafar musclos. Lluny de fer d’aquest record un exercici nostàlgic, un lament pels “paradisos perduts”, volem fer servir la memòria per examinar les maneres històricament i geogràficament situades en que ens hem relacionat amb el medi físic i, “amb el passat per davant”, pensar-ne de noves, més respectuoses amb la natura i amb les persones que també en formem part.