Arran de les primeres trobades organitzades per Memòria Viva en col·laboració amb el Districte de Ciutat Vella per mapejar diferents iniciatives comunitàries entorn la memòria dels seus barris, a finals de 2018 iniciem un procés de col·laboració amb un grup de dones del Casal de Gent Gran Mediterrània de la Barceloneta.
Després d’unes primeres sessions a les quals es va plantejar la possibilitat de treballar entorn els “paisatges sensorials” del barri, apareix la cuina com un espai i una activitat crucial tant per la memòria individual de les dones com per la memòria col·lectiva d’un barri marcat, precisament, per l’activitat pesquera. És llavors quan s’incorpora al procés de recerca i creació la Marina Monsonís, artista, cuinera i veïna de la Barceloneta, amb qui aprofundirem en la idea de restituir i rememorar ingredients, preparacions i formes de vida vinculades a la pesca i al barri. Durant tot l’any es desenvolupen sessions setmanals a les que cuinem, conversem i debatem sobre com es connecten els aliments amb la cultura i la història del territori.
En aquesta recerca apareixen tres escenaris clau: la barca, el mercat i la cuina. Aquest tres llocs conformen un itinerari que articularà l’acció “La cuina oblidada de la Barceloneta”, organitzada amb motiu de la Festa de Comunitats de Memòria a l’octubre de 2019. Durant els mesos previs es va col·laborar amb el Casal de Gent Gran Comerç, on el grup de dansa dinamitzat pel col·lectiu QuimBel-do crea diverses coreografies que s’integraran en l’acció.
L’acció va tenir finalment dos escenaris: un primer a la platja, on es parlà de la pesca i el port de la Barceloneta, i un segon a la plaça del mercat al que, mentre es cuinava un arrossejat de peix i una amanida d’arengada, es feia memòria dels sabers gastronòmics populars i el treball de cures històricament dut a terme per les dones.
Durant l’acció es van utilitzar elements creats prèviament al llarg el procés col·lectiu de treball fet amb el grup de dones al Casal de Gent Gran Mediterrània. Un d’aquests van ser unes paneres de vímet, fetes a imatge de les que feien servir els pescadors per portar el peix de la barca a terra, que van ser fabricades pel grup durant un taller de varis dies amb l’artesana Mònica Guilera. Un altre van ser el davantals estampats amb figures de peixos mitjançant la tècnica gyotaku, que feien referència als davantals ornamentats i personalitzats per les pròpies paradistes del mercat.
Poc després d’aquesta acció el treball del grup es va veure interromput per l’emergència sanitària sense que, a hores d’ara, s’hagi reprès. No obstant, aquest procés va donar peu a la posada en marxa de l’espai de cuina “Conserves litorals” a la Marina, des del que també s’ha abordat el passat pesquer del barri —molt menys conegut que el de la Barceloneta—, connectant així dos extrems del litoral de la ciutat.
