Memòria Viva i l’AVV d’Eduard Aunós han impulsat la primera edició del “Bingo Memorable” celebrat el dissabte 15 de juliol en el marc de la festa major del barri. El seu objectiu és realçar la música i la festa com a moments comunitaris cabdals en la seva història tot recordant les cançons que sonaven a les festes de les “cases barates” i recuperant fotografies d’aquella època.
Un escenari, altaveus, taules i cadires omplen La plaça de Falset al barri d’Eduard Aunós, a la Marina. Una cinquantena de veïns i veïnes estan acabant de dinar i, entre converses de sobretaula, esperen amb expectació que comenci la primera edició del “Bingo Memorable”. En aquest barri, que va transformar-se els anys noranta de les “cases barates” als blocs de pisos actuals, la celebració i la música han jugat històricament un paper clau en la vida comunitària. De fet, ha estat precisament la voluntat de recordar i recuperar aquest esperit el que ha motivat el que viurem avui. Es comencen a repartir els cartons a les taules i el funcionament és el d’un bingo convencional, amb l’única diferència que no es cantaran números, sinó que sonaran cançons.
La idea ha estat el fruit del procés comunitari impulsat per Memòria Viva i l'AVV d’Eduard Aunós durant els darrers mesos: han tret taules i cadires al carrer, davant del local de l’Associació, i entre les persones que s’hi han acostat han començat a aflorar els records de la festa d’anys enrere en la qual cada carrer muntava de forma autogestionada diverses activitats que per a la resta eren sorpresa. De totes maneres, el que mai fallava i tothom esperava any rere any era la caseta de “discos solicitados” on es podien demanar cançons per dedicar.
En el pas cap als blocs de pisos, aquesta tradició i l’esperit espontani de la festa es van anar perdent, però el que sí que es va mantenir van ser els jocs de taula al carrer i, concretament, el bingo. És de connectar aquestes dues activitats que n’ha sorgit el “Bingo Memorable” que recull les cançons de l’època que han proposat els veïns i veïnes. Qui avui ompli primer el seu cartó, s’endurà una cistella de productes ecològics de Keras Buti, la cooperativa de consum que té el local a dos carrers de la plaça. En qualsevol cas, tal com explica Marta Vallejo del projecte Memòria Viva, “no és tan important guanyar com recordar aquest paisatge emocional compartit amb les cançons”.
Ja tothom té el seu cartó i comencen a sonar les primeres cançons: Antonio Machín, Roció Jurado, Kiko Veneno, Joan Manuel Serrat, Alaska… I també d’altres de més actuals com Rosalía o Bizarrap, que han proposat els i les joves del barri. Amb les més antigues, l’emoció i la memòria s’activen de cop. Les veïnes més atrevides s’aixequen de la taula per ballar, mentre altres no dissimulen les cares d’il·lusió, sorpresa i nostàlgia en explicar a la resta les anècdotes que recorden amb cada nota que sona. Fins i tot, hi ha qui deixa anar alguna llàgrima d’emoció.
Una de les més implicades en l’organització, i que ara tant balla com s’emociona, és Ginesa Pérez: “M’ha portat una alegria immensa veure a la gent junta i passar-s’ho bé i, és clar, també m’he emocionat molt quan ha sonat la cançó que em fa recordar el meu difunt marit que, a més, també estava molt implicat en la vida del barri”, explica. De fet, més enllà de la nostàlgia, la seva voluntat és mantenir aquest esperit col·lectiu: “No vull que es perdi l’essència d’ajudar-nos entre nosaltres en el dia a dia per més que els temps canviïn i, per això, penso que trobar-nos al carrer, també per celebrar, és important per mantenir el barri viu”.
Avui també s’han compartit les fotografies de l’arxiu de la Montse Higueras, veïna del barri. A darrere de cada cartó n’hi ha una de diferent i en acabar el bingo tothom remena entre els sobrants per recordar moments i persones. A més, també s’ha presentat un fanzine amb més fotos i testimonis recollits durant tot el procés. De fons, la música continua sonant. Ara és el col·lectiu Jokko, format per joves músics afrodescendents que tenen el local al barri, qui remescla els temes que han sonat al bingo amb ritmes electrònics actuals.
Sens dubte, el que s’ha viscut avui i el procés per arribar-hi, posen de manifest el valor comunitari de la festa i, concretament, de la música: “És un moment on ens trobem i col·laborem amb els altres pel plaer de fer-ho, lluny dels objectius econòmics, productivistes i consumistes, i ens recordem qui som, el poder col·lectiu que tenim de fer les coses a la nostra manera, i ens sentim protagonistes”, explica Edi Pou, músic i col·laborador de Memòria Viva, que ha acompanyat aquest procés i avui s’ha encarregat de punxar les cançons i dinamitzar el bingo.
