Transicions i itineraris formatius de l'alumnat del curs 2017/2018-2020/2021
La finalització de l’educació secundària obligatòria (ESO) suposa un moment clau en la configuració de la trajectòria formativa de tot l’alumnat, ja que implica transitar des de l’educació obligatòria a la postobligatòria. Bé poden optar per l’educació postobligatòria professional, o bé per l’acadèmica. Qualsevol transició escollida condueix a l’estudiant a iniciar un itinerari formatiu i professional d’acord a la decisió pressa i en relació a una perspectiva de futur professional.
És aquest context temporal, el punt de partida del document amb l’objectiu d’identificar si existeixen patrons en la transició a les diferents tipologies d’ensenyaments postobligatoris. La finalitat és comprendre i detectar tendències en l’elecció segons perfils d’alumnat ja que com afirmen Blossfeld i Shavit (2011) i Manzano (2023), els punts de transició dins el sistema educatiu funcionen com a espais d’homogàmia social en termes de classe, gènere i etnicitat. Així, en el present estudi, la transició s’analitza des de dos moments: des de l’obligatòria (primera transició) i des de la postobligatòria no universitària (segona transició).
El segon aspecte tractat està orientat a aprofundir l’anàlisi en les pròpies trajectòries educatives no universitàries des de la seva entrada a l’ensenyament postobligatori fins a la seva sortida. L’objectiu del qual és detectar els itineraris formatius més habituals i descriure els trets més significatius en termes de continuïtat i durada.
Mitjançant l’estudi de transicions educatives per perfils d’alumnat i de les trajectòries formatives descrites per una cohort d’alumnes de 4rt d’ESO del curs 2017/18, s’aconsegueix avaluar l’elecció i la progressió de l’alumnat en els seu estudis. Aquest enfocament permet identificar els factors determinants en l'elecció d'ensenyaments i de les trajectòries educatives més habituals, essencials per millorar les polítiques educatives de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
