Casal de Barri La Cosa Nostra

La institució del Museu s’ha constituït al so d’una ambivalència estructural que dura més de tres segles. A les albors de la Revolució Francesa, l’ideal de donar accés al poble a diferents tipus de col·leccions reials va signar l’origen del que coneixem avui com a museus. Però, com sabem, aquest ideal d’obertura va quedar finalment subjecte a l’ideari d’una nova classe social, la burgesia, els interessos de la qual van convertir el museu en una arma-dura biopolítica de biaix colonial, racista i patriarcal. Amb totes les seves mutacions i derives, aquesta matriu ha perdurat al llarg dels anys al si del museu: els seus objectes i col·leccions, les narracions que ella vehiculitza, els cossos que la conformen, així com els seus marcs tècnics-administratius.

En el transcurs de la seva història, el museu ha estat objecte de múltiples interpel·lacions tant des de la crítica institucional com per part de moviments socials (anticolonials, fem-inistes, pacifistes, ecologistes i antiespecistes). No obstant això, és coneguda la capacitat del sistema per absorbir, mutar i continuar fent el mateix, reforçant el tancament epistèmic i estètic de les institucions. En l'actualitat, observem una renovació de lèxics, relats i pràctiques expositives que no sempre comporten un canvi estructural radical. Al mateix temps, el museu ha estat, i continua sent, un escenari de disputa social on diferents causes, polítiques, ecologistes o socials, poden adquirir amplificació i visibilitat, així com generar formes diferents d’institucionalitat.

Avui ja no és possible pensar en la institució exclusivament des dels seus propis fonaments ni físics ni conceptuals. Pensar, nomenar i actuar sols des del que succeeix dins d'aquest edifici normatiu porta a una inevitable frustració epistemològica. Entre crítica, noves ex-periències i necessitat de transformació, quin és el sentit i les possibilitats de la institució museu en el segle XXI? Quines són les seves responsabilitats? Quines altres formes d'in-stitucionalitat són possibles? Com es convoca a diferents comunitats, registres i escales obrint a la possibilitat de produir trames i connexions no planificades?

Aquest congrés no pretén donar respostes acabades ni tancades, sinó tot el contrari. El seu propòsit és, des d'una perspectiva polièdrica, obrir espais de pensament i de treball que promoguin repensar els marcs sistèmics del mateix Museu, així com projectar altres possi-bles formes d'institucionalitat.

D'aquesta manera, la trobada s'organitza a partir de conferències magistrals, tallers, perfor-mances i taules rodones centrades en els eixos següents:

• Col·leccions, extractivisme i restitució
• La construcció de la institució i els seus contextos
• Arxius i colonialitat
• Més enllà de les lògiques d'inclusió. Repolititzar el treball comunitari.
• Emprenedoria sociocultural i serveis bàsics
• Paradigmes, relats i bifurcacions

 Consulteu el programa en aquest enllaç.