Barcelona

Els senders, que envolten els cràters-embut estan marcats amb petites lloses circulars de formigó. Criden l’atenció les 42 oliveres (Olea europaea) d’un cert port, mida i edat, que amb els troncs entortolligats reblen aquesta simfonia del cercle que és el conjunt del parc.

Destaca també la massiva presència d’una gramínia molt comuna en els talussos, marges i entre els bancals dels conreus i que ocupa un total de 4.640 m² de la superfície del parc: el fenàs ( Festuca). En altres espais circulars trobarem les flors blanques i rosades de les abèlies (Abelia x grandiflora), que han arribat aquí procedents del parc del Laberint d’Horta, on s’han adaptat perfectament.
Durant el recorregut alternem espais circulars entapissats amb gespes i espais plantats amb tamarius (Tamarix africana), que trobem també amb forma arbustiva i combinats amb heures (Hedera helix) com a superfície entapissant. A l’àrea de joc infantil trobem un exemplar d’alzina (Quercus ilex). Mimoses blaves (Acacia cyanophylla), pruneres vermelles (Prunus cerasifera varietat atropurpurea), pins (Pinus pinea) i uns pocs tamarius completen els cercles amb presència arbòria.

El parc de Xavier Montsalvatge, projectat l’any 2002 per l’equip d’arquitectes Jaume Coll i Judith Leclerc s’assenta sobre una gran llosa de formigó que cobreix la cotxera d’autobusos. L’enjardinament d’aquesta coberta permet guanyar a la ciutat 20.000 m2 d’espai verd i genera una terrassa panoràmica sobre Barcelona. L’espai s’organitza en cercles de diferents diàmetres entorn dels quals es distribueixen els vials interns i els recorreguts als entorns. Es tracta de 26 cercles, com cràters, que ordenen l’espai i el singularitzen.
El sistema de circumferències, que sembla disposar els cercles aleatòriament amb els seus diferents diàmetres, singularitza aquest parc. Cada cercle actua com a embut amb un lleuger pendent per a la recollida i el reciclatge de l’aigua.
El centre d’aquestes circumferències s’alinea en cinc eixos longitudinals paral·lels al traçat del carrer del Síndic Rahola i cadascun d’aquests centres conté reixes de forja, que actuen com a embornals recollint l’escorrentia cap als claveguerons que recorren el subsòl de la coberta. El sistema de drenatge inclou conduccions superficials i drenatges profunds al llarg de la coberta.

El projecte de l’equip Coll-Leclerc va ser finalista del Premi Europeu d’Espai Públic Urbà, finalista a la tercera edició del premi Joves Arquitectes AJAC/COAC i seleccionat a la V Biennal Europea de Paisatge.
A l’interior de les 26 circumferències que ordenen l’espai, hi trobem plantació de jardineria, arbrat, sorral, soleres de formigó o encatifats amb cautxú de colors. D’altres, tenen cobertura vegetal amb gespa i heura entapissant.
Entre les diferents àrees i acabats, destaquem l’àrea de joc infantil o una pista pavimentada, zona de pícnic i espais enjardinats. Els cercles amb presència de vegetació conviden a l’activitat més contemplativa, la lectura, un pícnic o a l’observació de la vista panoràmica sobre la ciutat. Bancs de fusta circulars i baranes metàl·liques resseguint els perímetres ajuden a aquest exercici contemplatiu.