Barcelona

La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món.
Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure.
L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric.
La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses.

Obtenir una rosa nova no és fàcil, i per això pren gran importància el certamen de Barcelona. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.

La vegetació del Parc de Cervantes és esponerosa, frondosa, senzillament espectacular, amb grans arbres que en determinen el paisatge i n’esdevenen els grans protagonistes. De fet, el parc són els arbres, que s’eleven sobre els parterres de gespa ornamentats amb grans masses arbustives, entre les quals destaquen els baladres (Nerium oleander).
Una filera d’oms de Sibèria (Ulmus pumila) fa de frontera protectora en la llarga façana del parc que transcorre paral·lela a l’avinguda de la Diagonal. En la zona propera a la carretera d’Esplugues destaquen les tipuanes (Tipuana tipu) i quatre magnífics exemplars de til·ler (Tilia europaea), dues espècies arbòries que també trobem en altres zones del parc. En la gran plaça central de sauló, les protagonistes són les acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), amb un parterre de grans alzines (Quercus ilex) en un dels costats de la plaça.
En aquest parc també hi ha pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis) altíssims de copes poderoses, i grans exemplars de cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer d’Arizona (Cupressus glabra ‘Glauca’) i xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa).
Les oliveres (Olea europaea) -que formen un grup a l’extrem de la punta de llança que fa el parc on conflueixen l’avinguda de la Diagonal i la carretera d’Esplugues-, les acàcies (Robinia pseudoacacia), els pebrers bords (Schinus molle), les mèlies (Melia azederach) i els castanyers bords (Aesculus hippocastanum), així com alguns exemplars de tuia gegant (Calocedrus decurrens) i d’arbres del coral (Erythrina crista-galli), són altres espècies destacades del total de 27 espècies arbòries que hi ha al Parc de Cervantes.

La col·lecció de roses

És la joia de la corona del parc. El Roserar de Cervantes conté prop de 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies i varietats diferents que en el millor moment de la floració -entre els mesos de maig i juliol- poden arribar a presentar, pel cap baix, prop de 150.000 roses obertes alhora.
Un circuit botànic que travessa tot el roserar permet viatjar, a través dels rosers, per Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres dedicats a les espècies silvestres, agrupades segons el seu país d’origen, i d’altres dedicats als rosers híbrids antics, obtinguts abans de 1876 i que ja van cultivar egipcis, grecs i romans. També hi ha parterres dedicats als híbrids moderns, la creació dels quals es va iniciar a finals del segle XIX, posteriorment als rosers de te.
Els híbrids antics estan agrupats segons la seva procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses de te i els híbrids perpetus. Quant als híbrids moderns, estan agrupats segons qui els va obtenir, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d’Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre d’altres.
Aquesta zona del parc és rica en espècies arbòries i, fent companyia als rosers, hi ha molts arbres fruiters, com el cirerer del Japó (Prunus serrulata), el perer (Pyrus communis), el caqui (Diospyros kaki), la pomera (Pyrus malus), el codonyer (Cydonia oblonga), la prunera (Prunus cerasifera) i el ginjoler (Ziziphus jujuba). També hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor, que delimiten i ornamenten les vores dels parterres.
A la part més baixa del roserar, a prop de l’avinguda de la Diagonal, hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis), grans exemplars de til·lers (Tilia europaea) i de cedres de l’Himàlaia (Cedrus deodara) i una filera d’oliveres (Olea europaea). Distribuïts en diferents zones del jardí trobem exemplars magnífics de tuies gegants (Calocedrus decurrens), palmeres de dàtils altes (Phoenix dactylifera), potes de vaca (Bauhinia grandiflora), teixos (Taxus baccata), xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria (Ulmus pumila) i arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia). També destaquen una enorme alzina (Quercus ilex) i un bellaombra (Phytolacca dioica) amb una capçada ampla.

Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits, un de pedra dedicat a l’escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet, obra de l’escultor Jaume Monràs, i un altre en homenatge a Concha Espina, fet per Juan Díaz de la Campa, de marbre i amb un medalló de bronze amb la imatge de l’escriptora a la part superior.
A la zona del roserar hi ha dues escultures: Rombes bessons (1977), d’Andreu Alfaro, una obra de caràcter geomètric situada prop de la part superior del roserar i, davant del jardí dels perfums, un nu femení: Serenitat (1964), d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
Gairebé al centre del parc hi ha una plaça immensa de sauló molt assolellada, amb jocs infantils, unes quantes taules de ping-pong i una font. És el lloc ideal per als qui volen bronzejar-se a l’estiu o aprofitar el solet de l’hivern. A prop hi ha una zona de pícnic ombrejada per una pineda que sovint es converteix en lloc de pràctica de tai-txi.

Des que despunta la primavera fins ben entrada la tardor, un mar de roses inunda l’espai de quatre hectàrees situat en un extrem del Parc de Cervantes. És el roserar, amb una col·lecció excepcional de més de 10.000 rosers.
Si comencem la visita des de la ronda de Dalt, el primer que trobem és una gran pèrgola semicircular plena a vessar de rosers enfiladissos de 233 varietats diferents. Aquest és un lloc ombrejat, amb bancs per seure i contemplar no solament el roserar, sinó també una vista magnífica sobre Barcelona.
Els parterres del Roserar de Cervantes són endreçats, envoltats amb una gespa molsuda que personalitza els rosers i en facilita l’aproximació. Petites arcades de troncs guarnides amb rosers enfiladissos ens conviden a entrar-hi i, d’una manera molt subtil, ens indiquen que en aquest jardí el passeig no s’ha de fer solament pels camins de sauló -que també n’hi ha, delicats i molt ben delimitats-, sinó sobretot pels camins de gespa, que són els que ens permeten intimar amb les roses.

El jardí dels perfums

Tot donant-nos la benvinguda, a l’accés principal dels jardins, a l’avinguda de la Diagonal, hi trobem un espai dedicat als rosers, que excel·leixen per l’aroma de les seves flors. N’hi ha de 235 varietats i sense que calgui acostar-s’hi gaire, podrem sentir el perfum de les roses. Una flaire exquisida ens acompanyarà tota l’estona.