Premi Europeu de Ciència Hipàtia
L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb l’Academia Europaea (Barcelona Knowledge Hub, AE-BKH), atorga aquest premi amb periodicitat anual amb l’objectiu de contribuir a la visibilitat de la ciència, així com promoure, reforçar i maximitzar en l’àmbit europeu el valor de la recerca de l’excel·lència i del seu impacte sobre la societat.
Amb la celebració d’aquest premi, es pretén donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència donant suport al coneixement científic i a la investigació en diferents àrees. El premi vol esdevenir un reconeixement a la millor carrera i trajectòria d’una persona en l’àmbit científic i de la investigació desenvolupada al més alt nivell internacional, amb influència sobre diferents camps del coneixement i amb impacte positiu en el benestar de la humanitat.
La denominació del premi com a Hipàtia vol destacar la figura de la filòsofa i científica Hipàtia d’Alexandria (c. 355-415), una dona que va saber conjugar i transmetre tots els camps del saber de la seva època i que, precisament per això, va ser assassinada per les forces de la ignorància i el fanatisme.
Cicle triennal
El guardó compta amb una dotació econòmica de 30.000 euros, que es donen en un acte institucional en el qual el guanyador o la guanyadora pronuncia una conferència en relació a la seva carrera investigadora.
El premi té un cicle triennal i alterna cada any les tres grans àrees del coneixement:
- Ciència i tecnologia
- Ciències de la vida i de la salut
- Humanitats i ciències socials
5a edició
Ja està oberta la convocatòria de la cinquena edició del Premi Europeu de Ciència, que en aquest cas correspon a la categoria de Ciències de la Vida i la Salut del segon cicle triennal. Les candidatures només les poden proposar els membres del Consell Assessor Científic i de l’Academia Europaea, de l’11 de juliol fins al 10 de setembre, a través d’aquest enllaç.
El premi Hipàtia s’adreça a persones físiques del camp de la recerca que hagin desenvolupat la seva trajectòria de recerca majoritàriament en un país europeu. Aquestes persones han de tenir una trajectòria investigadora d’excel·lència i al més alt nivell internacional, i, en el cas d’aquesta edició, s’ha de poder englobar dins de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.
4a edició
L’experta en intel·ligència artificial Nuria Oliver és la guanyadora del quart Premi Hipàtia dins la categoria de Ciència i Tecnologia per la seva recerca d’excel·lència en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per impulsar un impacte social positiu, una trajectòria d’excepcional influència internacional que s’ha traduït en més de 40 patents registrades.
El guardó fou lliurat el 4 de març de 2024 en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el qual Nuria Oliver va pronunciar la conferència “Towards a Socially Sustainable Artificial Intelligence”. Podeu reviure l’acte amb el vídeo inclòs en aquesta mateixa pàgina.
Enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i doctora en Arts i Ciències dels Mitjans de Comunicació pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Oliver ha centrat la seva recerca en la modelització del comportament humà individual i agregat mitjançant tècniques d'aprenentatge automàtic i la creació de sistemes intel·ligents i interactius, tot abastant diverses àrees d'impacte social, inclosa la salut i el benestar, la inclusió financera i els desastres naturals.
La guardonada, entre altres càrrecs dins del sector de les telecomunicacions, ha estat directora científica de Telefónica R&D, directora científica i de Ciència de dades de Vodafone Group (Regne Unit), i cofundadora i vicepresidenta de ELLIS, The European Laboratory for Learning and Intelligent Systems (Alemanya).
Nuria Oliver és una apassionada de la divulgació científica i tecnològica, amb centenars d'aparicions mediàtiques, estant activament compromesa amb l'atracció de talent jove –i especialment de dones– cap a l'enginyeria i la informàtica. Durant la pandèmia de la Covid-19, va ser comissionada de la Presidència de la Generalitat Valenciana per a l’Estratègia Valenciana en IA, i especialment per a la coordinació de la ciència de dades per a lluitar contra la Covid-19.
La filòsofa Nancy Cartwright és la guanyadora del tercer Premi Hipàtia per la seva destacada contribució a la investigació filosòfica. El treball de Nancy Cartwright ha tingut conseqüències de gran abast en diferents camps del coneixement, des de les ciències naturals fins a les ciències socials i humanes. Les seves aportacions han establert les bases d’un enfocament que combina rigor i realisme i que té com a objectiu una política basada en l’evidència.
El guardó fou lliurat el 27 d’octubre de 2022, en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona que es va emmarcar en el congrés Building Bridges de l’Academia Europaea, i en el qual Nancy Cartwright va pronunciar la conferència “Modelling objectively”. Podeu reviure l’acte amb el vídeo inclòs en aquesta mateixa pàgina.
Nancy Cartwright va centrar l’inici de la seva carrera en la filosofia de la física. Posteriorment es va dedicar a les ciències socials i econòmiques, parant una atenció especial a la causalitat, l’evidència i el modelatge. La seva investigació recent s’ha ocupat de l’evidència científica, l’objectivitat i la manera de posar en funcionament el coneixement científic, sobretot per millorar la deliberació de polítiques. També ha treballat en projectes educatius, de protecció infantil i desenvolupament internacional.
És professora de filosofia a la Universitat de Durham i professora distingida a la Universitat de Califòrnia, a San Diego. Anteriorment havia treballat a la Universitat de Stanford i a la London School of Economics. A més, és professora honorífica de la Universitat Nacional Tsing Hua, a Taiwan, i professora visitant a l’Institut per al Futur del Coneixement de la Universitat de Johannesburg. Ha estat guardonada doctora honoris causa per la Universitat de Saint Andrews i per la Universitat Metodista del Sud.
El jurat del tercer Premi Hipàtia ha estat compost per Björn Wittrock, professor emèrit a la Universitat d’Uppsala, Genoveva Martí, professora d'investigació ICREA a la UB, Maria Dolors Garcia-Ramon, professora emèrita de la UAB, Alexander Fidora, professor d'investigació ICREA a la UAB, Ricard Guerrero, professor emèrit de la UB, i Natàlia Amorós, secretària delegada de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Amb data del 2 de juny del 2021, el guardó del segon Premi Hipàtia ha estat atorgat a Ilaria Capua, viròloga i directora del One Health Excellence Centre de la Universitat de Florida, per la seva destacada trajectòria en l’àmbit de la recerca en medicina veterinària i microbiologia, per les seves aportacions en matèria de política científica i al concepte multidisciplinari d’una salut, i pel lideratge en la promoció de l’accés obert a la informació genètica sobre virus emergents.
Capua ha estat escollida entre dinou candidates i candidats prèviament nominats en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut en el qual es centrava aquesta segona edició del Premi Hipàtia. Ilaria Capua és professora i directora del One Health Center of Excellence de la Universitat de Florida. Ha dedicat la seva trajectòria professional a l’estudi de les infeccions virals d’origen zoonòtic que es poden transmetre als humans, moltes de les quals tenen impacte en una qüestió cabdal com és la seguretat alimentària. En el punt més alt de l’expansió del virus H5N1 de la grip aviària, el 2006, Capua va encetar un debat científic global sobre l’ús compartit de dades amb la publicació de la seqüència genètica d’una variant africana del virus en una base de dades pública d’accés obert. Això ha suposat un canvi de paradigma cap a l’ús compartit en temps real de la informació genètica sobre virus potencialment pandèmics per a la lluita contra les amenaces sanitàries emergents com la grip, l’ebola, el zika i els coronavirus.
Actualment, Capua dirigeix el programa de salut circular de la Universitat de Florida, orientat al progrés conjunt de la salut humana, dels animals, les plantes i el medi ambient entesos com a sistema únic mitjançant l’aprofitament de les dades massives. Com a ponent principal en esdeveniments internacionals, Capua és especialment activa en la tasca de comunicar coneixement científic a públics no experts i en la de defensar la presència de les dones en l’àmbit STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les sigles en anglès).
Entre les 23 candidatures rebudes a la primera convocatòria, en la modalitat de Ciència i Tecnologia, el Comitè Avaluador atorgà el guardó al doctor László Lovász en reconeixement de la seva trajectòria dedicada a la investigació internacional de més alt nivell i al retorn generat en la societat hongaresa i el món, posant les matemàtiques com una disciplina científica al servei de la societat.
Amb data del 22 de març de 2021, l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres va anunciar la concessió del premi Abel 2021 a László Lovász.
