Ciència i Innovació

Precarietat laboral, pèrdua de sòls fèrtils, obesitat i malalties cardiovasculars, emergència climàtica, extinció d’espècies… El model alimentari actual se situa al bell mig de la quàdruple crisi climàtica, ecològica, social i sanitària que afrontem en l’actualitat. Una crisi que ha posat en relleu la dependència que tenim de la natura, com n’estan alterats els processos bàsics i el funcionament, com de perillós és això per a la continuïtat de la vida al planeta i, en particular, com de fràgil és el sistema alimentari globalitzat. Necessitem impulsar nous models més justos, sans, sostenibles i resilients. Però… per on comencem?

Es calcula que a Barcelona un 8,6% de les llars tenen limitada la quantitat i la qualitat dels aliments. Alguns estudis demostren que una de cada cinc morts al món es deu a una alimentació inadequada: dietes altes en calories, sucres afegits, greixos saturats i aliments processats. Altres investigacions assenyalen que en el camí del camp als plats es perd un 25-30% de tots els aliments que es produeixen al món (uns 1.300 milions de tones). Són només algunes dades que demostren la urgència de transitar cap a un model d’alimentació sostenible; un nou sistema que generi prosperitat, promogui la justícia social, preservi i regeneri els recursos naturals i els ecosistemes i salvaguardi la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se de manera sostenible.

En el marc de la celebració de la capitalitat de l’alimentació sostenible 2021, l’Ajuntament de Barcelona i el Pla estratègic metropolità de Barcelona han elaborat L’alimentació sostenible: Manual per a ciutats, un document que proposa nou àrees d’actuació entorn de l’alimentació sostenible, els problemes actuals i les possibles solucions. Aquests nou àmbits de treball, que s’han d’abordar de manera integral, són:

• Garantir el dret a l’alimentació sostenible.
• Apostar per productes de proximitat, de temporada i respectuosos amb el medi ambient, com els productes agroecològics, ecològics i de pesca sostenible.
• Impulsar l’adopció de dietes saludables per a les persones i el planeta basades en aliments frescos i evitar els productes ultraprocessats.
• Promoure un consum més baix i de més qualitat de carn i productes derivats.
• Reduir el malbaratament d’aliments i d’envasos.
• Fomentar relacions justes en la cadena agroalimentària.
• Cultivar la diversitat al nostre camp, a la nostra taula i als nostres barris.
• Crear entorns alimentaris sostenibles i empoderadors.
• Transformar el sistema alimentari amb totes les persones i per a totes elles.

L’autora del manual, Ana Moragues, experta en sistemes alimentaris sostenibles de la Universitat de Barcelona, posa en relleu l’esforç que s’ha fet per concretar accions transformadores. «Moltes vegades parlem de conceptes grans i abstractes com sostenibilitat, i ens perdem a l’hora d’establir col·laboracions, perquè cada entitat té una idea o una percepció diferent del problema. Aquest manual aspira a oferir una definició comuna i accessible sobre alimentació sostenible, acompanyada d’un conjunt d’accions concretes i basades en evidències científiques que permetin a diferents agents socials treballar de forma coordinada per aconseguir un canvi efectiu en el sistema alimentari», indica.

Moragues assenyala també la importància que siguin les ciutats les que liderin aquest canvi de sistema alimentari. «Les ciutats hi tenen un paper essencial, ja que són la llar d’un nombre creixent de persones, generen el 70% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, concentren al voltant del 80% del PIB global i consumeixen més del 70% de la producció global d’aliments», explica. «A més, tenen capacitat d’influir sobre quins aliments produïm i com arriben als nostres plats, i poden apostar per l’alimentació sostenible per tal de millorar la salut de les persones i el planeta. Molts dels impactes relacionats amb el sistema alimentari actual també s’observen a les ciutats, ja que els entorns urbans promouen un consum de menjar poc saludable, que fa incrementar la incidència de la malnutrició infantil», afegeix.

En aquest sentit, Barcelona ha estat una de les primeres ciutats a subscriure i promoure el Pacte de política alimentària urbana de Milà, un acord de més de dues-centes ciutats per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats. La ciutat, a més, participa en la xarxa estatal de ciutats per l’agroecologia, i ha signat la declaració de la xarxa C40 de ciutats pel clima, d’acord amb la qual es compromet a impulsar dietes de salut planetària que apostin per reduir el consum de carn industrial i rebaixar a la meitat el malbaratament d’aliments el 2030.

L’alimentació sostenible: Manual per a ciutats s’adreça principalment a les administracions públiques i a persones que vulguin incorporar la mirada de la sostenibilitat i l’alimentació al seu camp de treball. Tot i així, la seva autora insisteix que el canvi de model no ha de venir exclusivament del sector alimentari. «El manual mostra que hi ha accions que poden realitzar-se, per exemple, en l’àmbit educatiu, la planificació urbanística o el moviment veïnal. Per tant, transcendeix l’àmbit merament tècnic, i també pot servir com a eina de formació i conscienciació per a la societat en conjunt», explica Moragues.