La intel·ligència artificial s’apodera del periodisme?
L'ús de la IA obre tot un horitzó de possibilitats per al periodisme, però també genera nous debats i temors. En un món en el qual els robots escriuen històries, la gran pregunta és ara el periodisme. La tercera sessió del cicle «IA, Drets i Democràcia» va tractar sobre els efectes de la normalització de la intel·ligència artificial pel sector de la informació i la comunicació.
La generació automàtica de text, imatge i àudio ha revolucionat la creació de continguts a les redaccions dels mitjans de comunicació. L’ús de la IA obre tot un horitzó de possibilitats per al periodisme, però també genera nous debats i temors. En un món en el qual els robots escriuen històries, la gran pregunta és ara el periodisme.
Avui dia, molta gent estem familiaritzada amb sistemes algorítmics que determinen el contingut que consumim a les xarxes socials o defineixen la publicitat personalitzada que veiem a Internet. D’igual manera, els i les professionals de la informació tenen a la seva disposició eines que redacten contingut amb pocs segons. Les periodistes poden accedir a programari específic que genera imatges automàtiques (el que s’anomena IA generativa) i que ja han ocupat portades de diaris nacionals i internacionals.
Però, què està passant en les redaccions catalanes? On està la frontera entre eines per facilitar la feina als periodistes, i eines per substituir als periodistes? Com afecta l’ús d’aquestes eines al rigor periodístic i a la desinformació? On queda el rol de les periodistes com a fiscalitzadores del poder, si precisament per fiscalitzar-lo fan servir programari opac? Si fem servir la IA per a produir contingut, com podem garantir el contingut assistit per IA?
Sobre aquestes i d’altres qüestions va tractar la tercera sessió del cicle de conferències «IA, Drets i Democràcia» del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Democràtica de Barcelona amb la Patricia Ventura, doctora Cum Laude en ètica, intel·ligència artificial i comunicació per la UAB i consultora de comunicació; la Judith Membrives Llorens, tècnica de digitalització a Lafede.cat; en Carles Planas Bou, periodista tecnològic a El Periódico, i l’Enric Borràs, subdirector del Diari ARA. Les expertes van conversar sobre els efectes de la normalització de la intel·ligència artificial pel sector de la informació i la comunicació així com l’ús d’eines no respectuoses amb la privacitat i els drets de les persones.
Els impactes dels algorismes en el periodisme
En els darrers mesos, i amb el naixement del Chat GPT, hem rebut notícies sobre com la intel·ligència artificial està destinada a substituir la feina que fins ara realitzen els periodistes. Els sistemes basats en IA generativa (text i imatges) han ocupat portades de mitjans estatals o internacionals amb fotografies generades per aquesta tecnologia. No obstant això, la IA ja ha desembarcat en nombroses redaccions, per a ajudar a la traducció de textos, transcriure arxius sonors o redactar textos bàsics, però les barreres són difuses. Aquest bombardeig mediàtic sembla que no s’adequa a la realitat.
Enric Borràs, subdirector del Diari ARA, afirma que la irrupció de la intel·ligència artificial a les redaccions catalanes fa temps que va començar. «Moltes redaccions fan servir una eina que es diu Ecobox, una plataforma de gestió de xarxes socials que analitza l’audiència, puja els continguts i programa posts a les xarxes socials d’acord amb les millors hores», explica Borràs. Un altre exemple el trobem amb les eines d’audimetria, que permeten veure en temps reals què està mirant l’audiència en un moment determinat, per exemple el nombre de gent que està mirant una peça. Una d’aquestes principals eines és Marfil, que va presentar fa uns mesos la seva integració amb la IA, oferint funcionalitats noves com per exemple titulars alternatius que detecta que funcionarien millor.
«En el cas de El Periódico hi ha certes eines d’intel·ligència artificial que fa anys que s’apliquen dins els mitjans. Pel que fa a les eines d’IA generativa, de moment no hi ha un ús estès i raonat», va explicar Carles Planas Bou, periodista tecnològic a El Periódico. Els casos d’aplicació directa d’aquestes eines els trobem als EUA on a inicis de 2023 el portal web tecnològic CNET va explicar que havia estat generant articles fent servir ChatGPT i d’altres mitjans van revelar que havien publicat al voltant de 70 articles que portaven incorreccions i fins i tot informacions falses. Un altre exemple ho va protagonitzar el portal web BuzzFeed que va afirmar que el faria servir per oferir continguts d’entreteniment.
La construcció mediàtica de la IA
A Catalunya, els mitjans de comunicació construeixen i transmeten una determinada manera d’entendre la intel·ligència artificial. Un recent informe de Lafede.cat i l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat revela que més del 70% de les notícies publicades en set mitjans de comunicació amb presència al territori durant el primer semestre de 2022 ofereixen una perspectiva tecnosolucionista, destacant només els suposats beneficis de la seva implementació. Així doncs, menys d’un 30% de les peces que informen sobre IA parlen d’aspectes com els límits de la tecnologia, els riscos i impactes que pot generar la seva implementació.
«Dins les organitzacions socials i de drets humans trobem que és molt difícil col·locar temes a les redaccions perquè quan truques a la porta del periodista especialitzat en tecnologia, et deriva a diferents seccions dins el seu mitjà, com economia, política, societat… perquè no es tracta des d’una mirada transversal. A més, les veus expertes sempre són les dels responsables d’una tecnologia, mai les de qui pateixen les seves conseqüències», afirma Judith Membrives, tècnica de digitalització a Lafede.cat.
Reptes, oportunitats i desafiaments
Ens encaminem cap a un món en què aquell que vulgui estar ben informat, haurà de decidir fer-ho. La informació veraç comença a ser un luxe. Al segle XIX, el New York Times va fer un gir a la seva estratègia de negoci. Adreçant-se a les classes mitjanes i altes es va convertir en un mitjà de prestigi i distinció en un context on regnava la premsa groga. Segons Patrícia Ventura, doctora Cum Laude en ètica, intel·ligència artificial i comunicació per la UAB i consultora de comunicació, «potser arriba un nou moment en què això passarà. Els mitjans han de recuperar els seus grans valors ètics: veritat, responsabilitat, justícia i llibertat. Ara és un moment clau per recuperar-los, perquè la ciutadania ho necessita i el periodisme continua sent important», va afirmar.
Judith Membrives ho té clar. «Cal un periodisme crític, però també una ciutadania crítica. Tot el que és alfabetització digital implica aprendre a programar, però no s’educa en un pensament crític vers aquesta tecnologia. En moltes aules de Catalunya, els alumnes aprenen a buscar informació a través de Google, se’ls hi està googletitzant el cap». Però, com introduïm aquesta llavor de pensament crític des de ben petits? Exigint a les institucions acadèmiques que fan les polítiques educatives que obrin la mirada amb relació a l’alfabetització digital, parlant de pensament crític vers la tecnologia perquè els infants i adolescents aprenguin a discernir la informació que llegeixen.
Intel·ligència artificial i economia de plataformes
Les plataformes digitals controlen les regles de joc i continuen implantant-se sense sobirania digital. Com afecta l’aplicació d’algoritmes en l’esfera laboral?
El 22 de juny arriba la darrera sessió del cicle #IADretsDemocràcia amb la sessió «IA i economia de plataformes» amb Anna Ginés (professora Titular de Dret del Treball i coordinadora de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade), Daniel Cruz Fuentes (responsable d’Anàlisis i Transformació Digital de CCOO de Catalunya), Sergi Cutillas (economista i col·laborador amb EliteTaxi i de l’Observatori del Treball, l’Algoritme i la Societat (TAS). Les tres expertes posaran sobre la taula què suposa la regulació de la IA aplicada al treball productiu i l’economia de plataforma.
