La ciència ciutadana, a debat en el cicle Dimarts de Ciència Transformadora
El passat 8 d’octubre va tenir lloc la sisena sessió del cicle Dimarts de Ciència Transformadora, organitzat per AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) i INGENIO (CSIC-UPV), amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans. El debat, amb el títol "Ciència ciutadana: per què serveix? què transforma?”, va estar moderat per Diana Escobar, Coordinadora de l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.
“Ciència ciutadana: per què serveix? què transforma?” va ser el tema de l’últim debat del cicle Dimarts de Ciència Transformadora a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta sisena sessió va ser en format híbrid.
Després de la presentació va prendre la paraula Jordina Belmonte, investigadora de l’Institut Català de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Per aquesta experta, el model de ciència participativa, més enllà de donar dades científiques, ofereix un bon servei a la societat, perquè és didàctica i pot informar a les persones amb al·lèrgies respiratòries.
“Intentem que la ciutadania ens ajudi, que a escala de carrer ens informi del que té a mà. I quan ho tenim tot, cal que es converteixi en una aplicació”, va comentar. Belmonte es va mostrar satisfeta d’haver aconseguit tenir una app, però va aclarir que encara no s’ha pogut fer tot el que s’hauria de fer. També va remarcar la importància d’apostar per les escoles, perquè “l’alumnat utilitza l’aplicació, que és la manera d’aprendre”.
Josep Perelló, catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona i creador d’OpenSystems, va assenyalar com els professors, juntament amb l’alumnat, poden ajudar molt a la investigació. Va abordar la ciència ciutadana des de diversos vessants, com els plans urbanístics, el control de la qualitat de l’aire i de la temperatura, i la salut mental. En aquest últim aspecte va parlar d’un xatbot com a eina per compartir vivències de persones amb problemes per tal de potenciar les xarxes de suport. “Els estudis de comportament humà acostumen a estar dintre de les universitats, però a nosaltres ens interessa fer-ho on estar la gent, al carrer”, va precisar.
L’última experta a intervenir va ser Carme Llasat, Catedràtica de Física de l’Atmosfera de la UB i directora de GAMA (Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses), un dels primers a formar part de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. Va començar destacant els tres eixos que hauria de tenir qualsevol projecte de ciència ciutadana: incidir sobre el coneixement individual de les persones que col·laboren, el coneixement científic i la incidència sobre els hàbits i les aptituds.
Llasat també va ressaltar l’apoderament de la ciutadania per saber com actuar davant dels riscos i mitigar-los, sobretot amb relació al canvi climàtic. “En els projectes científics, ens calen informacions de les persones, però perquè siguin de ciència ciutadana aquestes han de ser conscients que formen part d’aquestes observacions”, va precisar.
L’acte va finalitzar amb un debat obert amb el públic. Es va insistir en el fet que la ciència ciutadana és clau per implicar la societat en la recerca científica, ja que no només aporta dades, sinó que també educa, apodera i transforma els hàbits de les persones. A més, pot contribuir a abordar problemes en tots els àmbits.