Ciència i Innovació

El genetista i biòleg suec Svante Pääbo ha estat distingit aquesta tarda amb el V Premi Europeu de Ciència Hipàtia per la seva recerca pionera en l’àmbit de la paleogenòmica i el seu paper clau en l’estudi dels genomes d’espècies humanes extingides. El guardó, dotat amb 30.000 euros, és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea, que té l’objectiu de visibilitzar la recerca de referència internacional i enfortir el posicionament de la ciutat com a capital europea de la ciència.

Lliurament institucional al Saló de Cent

El lliurament del guardó ha tingut lloc en un acte institucional celebrat al Saló de Cent, on el quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha fet l’entrega del V Premi Europeu de Ciència Hipàtia a Svante Pääbo. Amb aquest reconeixement es valora la seva contribució fonamental a l’estudi dels genomes d’espècies humanes extingides i el seu paper clau en el desenvolupament de la paleogenòmica. La seva recerca ha permès establir connexions genètiques entre l’Homo sapiens i altres homínids, aportant noves perspectives sobre l’evolució de la nostra espècie.

En la seva intervenció, Jordi Valls ha volgut destacar “la vàlua i el talent” de Pääbo, així com la “profunda connexió” de l’investigador amb Barcelona, on “les col·laboracions que ha fet amb l’Institut de Biologia Evolutiva han deixat una gran marca”. També ha volgut subratllar el paper essencial que la ciència ha de tenir en el context actual, afirmant que “necessitem la ciència més que mai i necessitem protegir la ciència més que mai”, en referència a l’alerta llançada per milers de científics davant les amenaces a la llibertat acadèmica. “Davant les retallades salvatges i la censura, Barcelona estén la mà a tots aquells científics que avui es troben amenaçats”, ha conclòs.

Pääbo ha expressat el seu agraïment pel reconeixement, i ha qualificat com un “honor” rebre un premi d’aquestes característiques en una ciutat que ha esdevingut “referent de les ciències biològiques” a escala europea. Durant l’acte, ha ofert una breu presentació sobre la seva trajectòria científica, centrada en la seqüenciació del genoma del Neandertal i en com “aquestes formes extintes d’éssers humans ens influeixen avui dia”.

També han participat en la cerimònia Don Dingwell, president de l’Academia Europaea, i Jaume Bertranpetit, director del Barcelona Knowledge Hub. L’encarregat de glossar la figura del guardonat ha estat Carles Lalueza, director del Museu de Ciències Naturals i expert en paleogenòmica, que va treballar amb Pääbo en el projecte del Genoma Neandertal.

Una trajectòria científica que ha canviat la comprensió de l’evolució humana

Svante Pääbo, nascut a Estocolm el 1955, és reconegut internacionalment com a fundador del camp de la paleogenòmica. El 2013 va aconseguir seqüenciar per primera vegada el genoma del Neandertal, una espècie extingida fa uns 30.000 anys i parenta directa dels humans actuals. D’altra banda, va liderar el descobriment del Denisova, un homínid desconegut fins aleshores, i va demostrar que es va produir una transferència genètica significativa entre aquestes espècies i l’Homo sapiens, especialment després de la migració dels humans fora del continent africà fa uns 70.000 anys. Actualment, entre l’1 i el 4% del genoma de les poblacions no africanes prové dels Neandertals, i aquest llegat genètic continua tenint implicacions en aspectes com la resposta del sistema immunitari davant les infeccions.

Aquest conjunt de descobriments ha representat un abans i un després en la comprensió de l’evolució humana i ha establert les bases per explorar les diferències genètiques que ens defineixen com a espècie. La seva recerca ha permès obrir una nova via científica amb la capacitat d’analitzar mostres d’ADN de fa centenars de milers d’anys. Doctorat per la Universitat d’Uppsala el 1986, Pääbo va ser investigador postdoctoral a Zúric i Berkeley i professor a la Universitat de Múnic. Des de 1999 dirigeix l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig. El 2022 va ser distingit amb el Premi Nobel de Medicina per la seva trajectòria científica.

El Premi Hipàtia: visibilitzar la recerca europea des de Barcelona

El Premi Europeu de Ciència Hipàtia va ser creat el 2018 en el marc del primer Pla Barcelona Ciència. Té caràcter biennal i reconeix cada edició figures rellevants de disciplines diferents, amb l’objectiu de posar en valor el talent científic europeu i reforçar la projecció de Barcelona com a ciutat de ciència i coneixement. Aquesta cinquena edició del guardó ha estat dedicada a les Ciències de la Vida i de la Salut, després que en convocatòries anteriors s’haguessin reconegut figures dels àmbits científic-tecnològic, humanístic i de les ciències socials.

Els anteriors guardonats han estat László Lovász (2018), matemàtic; Ilaria Capua (2019-2020), viròloga; Nancy Cartwright (2021), filòsofa de la ciència; i Núria Oliver (2023), experta en intel·ligència artificial, en reconeixement de la seva recerca per desenvolupar sistemes d’IA amb impacte social positiu.

El paper de l’Academia Europaea i el Barcelona Knowledge Hub

L’Academia Europaea és una associació internacional no governamental que promou la recerca i l’educació en totes les àrees del coneixement. Amb més de 5.000 membres, entre els quals hi ha més de 80 Premis Nobel, opera a través d’una xarxa de hubs regionals. El Barcelona Knowledge Hub, en funcionament des del 2013 i actualment amb seu a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, és el node per a les regions mediterrànies i del sud d’Europa. La seva activitat s’estructura en cinc grans línies: el foment del diàleg científic interdisciplinari, la participació ciutadana, la intersecció entre ciència i art, la visibilització de la recerca catalana a escala internacional i el reconeixement de l’excel·lència acadèmica, com en el cas del Premi Europeu de Ciència Hipàtia.