Ciència i Innovació

Svante Pääbo, suec d’origen i investigador a Alemanya, biòleg, genetista i fundador del camp de l’estudi de genomes antics, ha resultat el guanyador de la V edició del Premi Hipàtia. Es tracta d’un reconeixement a l’excel·lència científica a escala europea impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea.

El jurat internacional ha valorat el treball innovador de Svante Pääbo en la seqüenciació de genomes d’espècies i poblacions extingides, per les seves revolucionàries contribucions a la paleogenòmica. Gràcies a elles, hem conegut les connexions genètiques entre humans moderns i homínids extingits, transformant la nostra comprensió de l’evolució humana. Ha rebut altres reconeixements, com el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2022 o el Premi Príncipe de Asturias.

Svante Pääbo, el fundador de la paleogenòmica, va revelar la nostra relació evolutiva amb els Neandertals

Svante Pääbo (Estocolm, 1955) va aconseguir seqüenciar de forma definitiva el 2013 el genoma del Neandertal, parent dels humans actuals extingit fa uns 30.000 anys. També va fer el sensacional descobriment d’un homínid prèviament desconegut, el Denisova.

Les seves investigacions van revelar, igualment, la transferència gènica dels Neandertals cap als humans moderns després de la seva migració fora d’Àfrica fa uns 70.000 anys. Així, les poblacions no africanes actuals tenim entre l’1 i el 4% del genoma provinent del Neandertal. Aquest antic flux de gens té rellevància fisiològica avui dia, per exemple, afectant com reacciona el nostre sistema immunitari a les infeccions.

La investigació seminal de Pääbo va donar lloc a una disciplina científica completament nova: la Paleogenòmica, és a dir l’estudi de genomes antics, en alguns casos de centenars de milers d’anys d’antiguitat. En revelar diferències genètiques que distingeixen tots els humans vius dels hominins extints, els seus descobriments han proporcionat la base per explorar el que ens fa únicament humans.

El Premi Hipàtia posa en valor l’excel·lència en la recerca a Europa i situa Barcelona com a capital científica europea

El Premi Hipàtia es va crear el 2018 com a una de les accions del primer Pla Barcelona Ciència. El seu objectiu és visibilitzar la recerca d’excel·lència que es fa a Europa i donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement.

D’acord amb la convocatòria, aquesta cinquena edició del premi havia de guardonar una persona provinent del camp de les Ciències de la Vida i de la Salut, després que l’any passat recaigués en l’àmbit científic-tecnològic i que el 2026 haurà de reconèixer algú en l’àmbit de les Humanitats i Ciències Socials.

En la primera edició (2018; Ciència i Tecnologia), el Premi Hipàtia s’atorgà al matemàtic László Lovász; en la segona (2019-2020; Ciències de la Vida i de la Salut), a la viròloga Ilaria Capua; i en la tercera edició (2021; Humanitats i Ciències Socials), va rebre el guardó la filòsofa de la ciència Nancy Cartwright. La quarta edició del premi (2023 Ciència i Tecnologia) va recaure en l’experta internacional en intel·ligència artificial (IA) Nuria Oliver, directora científica i cofundadora de la Fundació Ellis Alacant, en reconeixement de la seva recerca en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per a impulsar un impacte social positiu.

Segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “amb aquesta distinció a una figura de reconeixement mundial com Svante Pääbo, Barcelona reivindica el poder de la ciència per obrir nous camins de comprensió de la realitat.” El guardó, amb una dotació de 30.000 euros, se li ha concedit per les seves aportacions en la modalitat de Ciències de la Vida i de la Salut i se li atorgarà en un acte públic que tindrà lloc a l’Ajuntament de Barcelona en la propera primavera. “Hem decidit que el coneixement impulsi el present i el futur de Barcelona. La ciència i la innovació ja estan transformant la ciutat”, ha afirmat Collboni.